La Vanguardia (Català-1ª edició)
Biden afronta una cimera americana devaluada pels vetos i les absències
Obrador no hi assistirà en protesta per l’exclusió de Cuba, Veneçuela i Nicaragua
La cimera de les Amèriques va arrencar ahir amb mal peu a Los Angeles, on Joe Biden es reunirà amb líders de la resta del continent dimecres. Després que la Casa Blanca confirmés ahir mateix l’exclusió dels governs “no democràtics” de Cuba, Veneçuela i Nicaragua, el president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, va ratificar que ell tampoc no hi assistirà, en protesta per la decisió de Washington de “no respectar la sobirania i independència de cada país”.
Obrador va considerar que “no hi pot haver cimera de les Amèriques si no hi participen tots els països del continent”. “O n’hi pot haver”, va precisar, però només sota el signe de “la vella política d’intervencionisme i la falta de respecte a les nacions i als seus pobles”.
La no invitació als tres mandataris que Washington considera autoritaris no va ser una sorpresa, tot i que sí un cop per a la convocatòria en què els EUA són amfitrió per segona vegada després de la reunió inaugural del 1994. El veto a la Veneçuela de Nicolás Maduro era clar; Nicaragua s’havia autoexclòs expulsant del país l’Organització d’Estats Americans (OEA) a l’abril, i el president cubà, Miguel Díaz-Canel, s’havia avançat al probable no de Biden quan va anunciar dies enrere la seva renúncia a anar-hi o enviar delegats a Los Angeles. Amb tot, el president dels Estats Units va mantenir la incògnita de les invitacions i vetos definitius fins ahir al matí, hores abans de l’inici de la cimera. I va ser llavors, en vista d’aquesta ratificació de les exclusions, quan López Obrador va fer definitiva la seva pròpia decisió. El president mexicà va matisar que el seu executiu estaria representat pel titular de Relacions Exteriors, Marcelo Ebrard.
L’Administració Biden va adduir que els tres països vetats incompleixen els principis de la Carta Democràtica Interamericana, aprovada el 2011 per l’assemblea de l’OEA, l’entitat que aplega els països reunits a la cimera de l’Amèriques. La Casa Blanca va al·ludir en concret a la “falta d’espais democràtics” i a les violacions dels drets humans” com a raons que desaconsellaven la invitació de les nacions esmentades.
El líder dels EUA i el seu equip s’ho van estar pensant fins al final, conscients com eren de la dificultat de complir l’objectiu d’“obrir una altra etapa” en la relació amb Amèrica Llatina si el descart de certs països a la cimera era respost amb un boicot d’altres governs de la regió.
El president, així com el secretari d’Estat Antony Blinken i alts funcionaris de Washington, van mantenir contactes amb els dirigents d’aquests governs per explicar la seva opinió, suavitzar posicions i evitar un conflicte. Ho van aconseguir només en part.
Obrador, per exemple, es va mantenir entestat a reafirmar la seva absència en resposta a les exclusions, però va mirar de minimitzar en la mesura possible la responsabilitat personal de Biden. El mandatari mexicà va subratllar l’excel·lent relació que manté amb el seu homòleg nordamericà –un “home bo”, va opinar–, i va atribuir la seva decisió a “les fortes pressions” que hauria rebut “dels republicans vinculats a la comunitat cubana a Miami”: una gent “molt influent” a què els demòcrates “tenen por” perquè s’acosten unes eleccions –les de renovació de les cambres al novembre– i potser aquesta comunitat castigarà a les urnes el partit al govern si es mostra tolerant amb l’Havana, va argumentar Obrador.
L’Havana, per la seva banda, va qualificar la seva exclusió d’“inacceptable, antidemocràtica i arbitrària” en un context de “pressions immorals, xantatges, amenaces i brutes maniobres d’engany”.
A mitjan maig el Govern dels EUA va suavitzar algunes restriccions a Cuba pel que fa als viatges, remeses i visats, mentre que va aixecar determinades sancions eco
El líder mexicà acusa Washington de “no respectar la sobirania dels països”, però continua elogiant Biden
Les migracions i el clima eren els temes estrella, però ara també ho és la divisió mateixa d’Amèrica
nòmiques a Veneçuela. Això no va servir per temperar els ànims en relació amb la cimera.
Biden anirà dimecres a Los Angeles després que Blinken iniciï allà avui els primers contactes amb els líders que finalment hi assisteixin. La presidenta hondurenya, Xiomara Castro, va anunciar que delega en el canceller Eduardo Enrique Reina, i el bolivià, Luis Arce, també va avançar que no hi aniria, igual que alguns mandataris de les nacions caribenyes.
La democràcia, la migració i el clima eren a priori els temes estrella de la cimera. Vist el panorama amb tants vetos i absències, una altra qüestió no menys rellevant ara es fa ineludible en els debats: la fractura d’Amèrica. ●