La Vanguardia (Català-1ª edició)
La renovació del Constitucional obre un altre front entre l’Executiu i els jutges
La designació de quatre nous magistrats evidencia la crisi del sistema judicial
La designació dels membres del Tribunal Constitucional (TC), el mandat del qual expira al final d’aquesta setmana, amenaça de propiciar un considerable conflicte polític i judicial.
Fonts del Tribunal adverteixen el Govern central que, si nomena els dos magistrats que li correspon designar sense esperar els altres dos que ha de fixar el Consell General del Poder Judicial, posarà el TC en una tessitura complicada.
El dia 12 s’acaba el mandat de quatre dels dotze magistrats que componen el ple del Tribunal.
Segons recull la mateixa Constitució, la composició del ple ha de ser renovada per terços, és a dir, de quatre en quatre. Així s’ha fet sempre, però aquest any el Govern espanyol està en una situació delicada.
Els quatre magistrats que toca renovar són els dos elegits per l’Executiu i dos més de proposats pel Consell General del Poder Judicial.
Tot i això, arran del bloqueig per a la renovació de l’òrgan dels jutges, que ja fa tres anys i mig que té el mandat prorrogat, PSOE i Podem van impulsar una reforma de la llei del Poder Judicial per impedir al Consell de fer nomenaments mentre està en funcions.
El Govern espanyol va aprovar aquesta reforma per forçar el PP a asseure’s a negociar la renovació, però l’anterior líder popular Pablo Casado es va negar a tancar l’acord.
En teoria, després de l’arribada d’Alberto Núñez Feijóo a la presidència del PP a l’abril es donava per descomptat que s’obririen negociacions per renovar el Consell.
Però la convocatòria de les eleccions andaluses ha canviat tot el calendari. El PP no s’asseurà a negociar la renovació fins que no vegi com queda el mapa polític a Andalusia.
Ahir mateix la secretària general del PP, Cuca Gamarra, va culpar el Govern central del bloqueig al TC.
Així doncs, el desacord mantindrà l’òrgan que presideix Carlos Lesmes encara més temps prorrogat, cosa que significa que no pot nomenar els dos magistrats que li correspondria. Resultat: el Tribunal Constitucional podria vetar el nomenament dels dos que correspon nomenar al Govern si considera que els quatre –els que nomena el Govern central i els dos que designa el Consell– són inseparables.
L’Executiu no ho veu igual. La setmana passada el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, va anunciar que el Govern central podria dur a terme els seus dos nomenaments sense esperar els altres dos del CGPJ. Per l’Executiu, col·locar els dos nous magistrats podria significar canviar el sentit del Tribunal i passar de majoria conservadora a una de progressista.
Perquè aquests dos magistrats passin a formar part del tribunal han de superar el plàcet dels seus companys, actualment de majoria conservadora. Fonts del TC expliquen que en cas de ser nomenats els dos magistrats en Consell de Ministres, el ple del tribunal es reunirà i previsiblement rebutjarà la seva entrada a l’òrgan si es considera que incompleixen la Constitució.
Magistrats progressistes del TC consideren que sí que podrien ser nomenats. Es basen en un antecedent, en la primera composició del TC, que es va fer sense els magistrats designats pel CGPJ perquè l’òrgan encara no havia estat constituït. Però la majoria conservadora, a priori, rebutja aquesta opció. Per això, i davant la previsió del que passarà, el tribunal confia que el Govern central esperi que Núñez Feijóo cedeixi i pacti la renovació del CGPJ. L’altra opció és que el mateix Tribunal Constitucional tombi la reforma que limita els nomenaments. Tot i això, fonts del tribunal de garanties afirmen que no hi ha previsió que la ponència vagi a estudi els pròxims mesos.
Davant aquest escenari, diverses fonts de l’òrgan creuen que la millor solució és que, després de les eleccions andaluses, PSOE i PP enterrin la destral de guerra, renovin el CGPJ i després els quatre magistrats del TC per evitar un problema constitucional greu. ●
Si el Govern central nomena dos magistrats, el tribunal –de majoria conservadora– podria no donar-los el plàcet
El nou conflicte és una conseqüència més del bloqueig del Consell General del Poder Judicial