Argelers, Andalusia, París

curs va incloure moments entranyablement col·loquials, com quan, per reforçar una crítica als dirigents d’ERC, va deixar anar un “collons!” cosí germà d’aquell “quins collons!” proferit pel president Quim Torra.

A la Ser, Àngels Barceló va inaugurar el dilluns amb una previsió insòlitament plausible: “Aquesta setmana passaran moltes coses”. És el secret de la maquinària informativa o, més ben dit, de la indústria de l’actualitat: saber que els filons de continguts no s’acaben mai però que, si s’acaben, sempre queda la possibilitat d’inventar-ne de nous. A la tertúlia, Barceló va haver d’intervenir per regular el trànsit de loquacitats entre Ignasi Guardans i Antón Losada. El mètode tertulià de Guardans és innovador. En principi, no acostuma a estar d’acord, així, en general, i ho expressa amb tanta vehemència que fa la impressió que si de cop i volta Barceló i els altres tertulians sortissin de puntetes de l’estudi i el deixessin sol, ell podria continuar la tertúlia no estant d’acord amb les seves pròpies opinions.

Un dels proveïdors de continguts més actiu dels propers dies seran les eleccions andaluses. El cap de setmana han desembarcat a Andalusia Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo, que, de cos present, han oficialitzat l’autoestima acrítica com a única fórmula electoral. Feijóo es va embolicar comentant quin era el capvespre més bonic del món (nominats: Granada i Finisterre), i qui millor ha resumit l’aportació de Sánchez va ser Carlos Alsina a Onda Cero: “Més que fer campanya pel

Un dels proveïdors de continguts dels propers dies seran les eleccions andaluses

candidat socialista Juan Espadas, Pedro Sánchez fa campanya per ell”. Tot això, és clar, a l’ombra de Rafael Nadal, que va tornar a activar un gènere periodístic retràctil que, a còpia de repetir que no hi ha paraules per parlar de l’èxit del tennista a París, ocupa les mateixes hores i el mateix espai que si n’hi hagués, de paraules.