A una volta de la glòria

Milena Busquets, al seu desbordant diari titulat Les paraules justes, diu que “l’eufòria i la felicitat absolutes estan a un mil·límetre de l’atac de pànic”. Veient l’abatiment d’Aleix Espargaró, pilot de MotoGP, diumenge passat, un pot entendre perfectament l’abast de la sentència. Espargaró anava segon amb la seva Aprilia, després de Fabio Quartararo, amb qui s’està disputant el Mundial, en l’última volta del Gran Premi de Catalunya. I de cop va frenar, pensant que havia arribat a la meta, quan en realitat li quedava encara una altra volta. Com va poder, va reprendre la marxa i encara va poder acabar cinquè, però perdent l’honor de pujar al podi i regalant-li tretze punts a l’italià de Yamaha. Va arribar al seu box abatut i desconsolat, exclamant entre llàgrimes que no podia permetre’s una equivocació d’aquesta naturalesa.

L’error és aquest mil·límetre de distància entre la felicitat i el drama. No hi ha res més humà que l’error, ja que posa de manifest la nostra fragilitat i els nostres dubtes. William Faulkner va escriure: “No perdis mai el temps lamentant errors, n’hi ha prou que els oblidis”. Es tracta de treure alguna cosa positiva de les equivocacions, de convertir-los en fortaleses futures.

A Aleix Espargaró, de 32 anys, li ha costat molt, possiblement més que a altres pilots, ser a l’elit. Finalment, aquest any ha guanyat la seva primera cursa de MotoGP a l’Argentina i manté una estreta lluita amb Quartararo per ser el campió. Al circuit de Montmeló va aconseguir la pole i va confessar que l’hi dedicava a la seva filla Mia, amb qui es va fotografiar. Fa cinc anys, quan van néixer els seus bessons, a la Mia li van descobrir una cardiopatia greu. La van operar diverses vegades del cor i la petita se n’ha pogut sortir. El pilot ha assegurat a Twitter que ella és la seva força més gran. Li hauria agradat brindarli el podi, però no va poder ser. Potser el va vèncer l’ansietat o simplement que tenia tantes ganes d’arribar que es va precipitar. L’error és part del camí, ningú no passa per la vida sense cometre un error. A la pròxima cursa notarà, de ben segur, els ànims de tots els que hem comès un error i ens hem tornat a aixecar. L’esperen el podi i el petó de la Mia. ●

L’error és aquest mil·límetre de distància entre la felicitat i el drama