Un altre pont amb embussos

Pedro Madueño Ramon Aymerich (Internacional), Silvia Angulo (Política), Marga Soler (Opinió), Susana Quadrado (Societat), Ramon Suñé (Viure), David Dusster (Magazine i Gent), Sílvia Colomé (Cultura), Sergio Vila-Sanjuán (Cultura|s), Joan Josep Pallàs (Esports), Elisenda Vallejo (Economia), Celeste López (Redacció Madrid), Mariángel Alcázar (Casa Reial), Ignacio Orovio (A Fons), Fèlix Badia (Fidelització), Núria García Arenas (Disseny),

Mariano Fernández (CDO, Estratègia Digital), Pau F. Rodríguez (Xarxes Socials i CMO), Álvaro Mazariegos (SEO), Jordi Canyissà (Operacions) i Salvador Enguix (València) Joel Albarrán Lluís Foix i Josep Maria Sòria

Cues de 20 quilòmetres a l’AP-7 van marcar ahir el final del pont de la Segona Pasqua. Els automobilistes que tornaven a l’àrea metropolitana van tenir ocasió novament de comprovar que les autopistes, ideades per dinamitzar els desplaçaments interurbans, poden convertir-se en una ratera desesperant. Els embussos d’ahir estaven cantats. Gairebé mig milió de vehicles van deixar Barcelona i la seva àrea divendres i dissabte, més dels inicialment previstos. Entre migdia i mitjanit d’ahir es preveia el retorn d’uns 300.000, barrejats amb camions, als quals no es va vetar la circulació per l’autopista aquest cap de setmana.

L’AP-7 té un llarg historial de retencions. La conjuntura actual no fa sinó contribuir a ampliarlo, gràcies a una conjunció de factors: les altes temperatures ja pròpies de l’estiu; les ganes de sortir després de dos anys de pandèmia; l’aixecament el setembre passat dels peatges, que ha augmentat el nombre d’usuaris; l’increment del nombre d’accidents des que es va produir l’aixecament; la celebració del Gran Premi de Catalunya de motociclisme a Montmeló, amb la sobrecàrrega per al trànsit de l’autopista... Tots aquests elements feien preveure grans embussos com els que es van registrar ahir. Calia, doncs, prendre mesures efectives amb el propòsit si no d’evitarlos, sí almenys d’atenuar-los.

Al Servei Català de Trànsit eren plenament conscients que aquest pont de tres dies podia originar retencions importants. Per això, es van desplegar més de 1.300 agents. I per això s’estudia la possibilitat de reduir la velocitat màxima permesa a l’autopista, per rebaixar el nombre d’accidents... Aquestes mesures i d’altres es concreten en un control més gran dels conductors. Poden ser efectives, sobretot a l’hora de reduir la sinistralitat. Però per si soles no resoldran el problema que ens ocupa, que és el dels embussos, que es produeixen amb cada vegada més, com dèiem, des que es van retirar els peatges. La xarxa viària ja està a prop de la saturació entre setmana, per l’activitat laboral, i també els caps de setmana, en particular quan hi ha una sortida de vehicles de la ciutat tan cabalosa. Ahir es va admetre des de Trànsit que l’AP-7 està al límit de la seva capacitat. Farien falta, per tant, un altre tipus d’actuacions, de caire estructural, que són les que és lògic esperar de les administracions.

Es troba a faltar, en aquest sentit, més previsió. Per exemple, dels efectes de la supressió dels peatges, que no es va calcular degudament, segons han reconegut responsables del sector. O sobre la necessitat d’integrar les operacions de reducció del trànsit de vehicles de motor que es fan a Barcelona amb els fluxos dels accessos i els dels municipis veïns. O sobre les reformes aplicades en vies alternatives a l’autopista, que sovint veuen reduïda la seva condició d’interurbanes al ser reformades amb criteris de pacificació, cosa que és ben plausible, però que contribueix ben poc a reduir el col·lapse de les autopistes. O sobre la necessitat de potenciar més el transport públic per dissuadir part dels usuaris del privat. O sobre la conveniència de millorar la informació dels conductors, per guiar-los sobre la marxa cap a les vies menys congestionades, aprofitant els grans panells que hi ha a les autopistes...

Embussos com els d’ahir no poden ser assumits pels qui els pateixen com una fatalitat inevitable. S’ha de fer tot el possible per reduir-los. Als conductors se’ls demana, des de les institucions, paciència i prudència. És lògic doncs que els conductors els exigeixin més previsió, mesures més eficaces i més rapidesa a l’hora d’aplicar-les. ●

Les institucions demanen paciència i prudència al conductor, però no són previsores