Pa i teràpia

Un dels canvis més vistosos del paisatge urbà ha vingut per la multiplicació de les fleques. Conviuen avui les tradicionals –establiments individualitzats, artesanals, sovint familiars– amb cadenes i franquícies que ofereixen en molts casos servei de bar i es crea així una freqüentada fórmula mixta. En unes i d’altres el producte s’ha ampliat i diversificat. En la meva infantesa teníem una fleca a prop de la casa familiar, on anava bona part del barri; actualment tinc una dotzena d’aquests locals a menys de cinc minuts de la meva porta. La ciutat contemporània desprèn aroma de pa, amb el seu simbolisme mil·lenari: el de la fecunditat de la terra i de les forces de la vida.

Un altre canvi recent en la quotidianitat social ha vingut per la consolidació i difusió de les teràpies de suport psicològic, que han passat de ser una pràctica que es duia gairebé en secret a constituir una experiència molt compartida, normalitzada i comentada. De les teràpies clàssiques a les

“El pa som nosaltres”, fa dir Abel Folk als seus ‘pacients’

més alternatives, ciutadans i ciutadanes assumeixen la necessitat de recórrer a professionals per alleujar càrregues vitals que poden ser molt feixugues.

Constituint dos àmbits tan diferents, és una combinació suggestiva, la del procés hipnotitzant d’elaboració del pa i el debat sobre certes formes de tractament autoafirmatiu. L’han fet els dramaturgs Cristina Clemente i Marc Angelet a l’obra Una teràpia integral,

molt ben interpretada per Abel Folk –esplèndid en el paper del forner-guru- coach–,

Àngels Gonyalons, Roger Coma i Andrea Ros. “El pa som nosaltres”, fa dir Folk una vegada i una altra als seus pacients. Aquesta comèdia menys lleugera del que sembla està esgotant localitats a La Villarroel, i indueix a la reflexió a través de la rialla. Als antics romans se’ls donava la fórmula panem et circenses.

Per al temps que vivim, potser resulta productiu explorar la de pa i teràpia. ●