La Vanguardia (Català-1ª edició)
La batalla del porno
Per fi he llegit un llibre que no volia llegir: Política sexual de la pornografía, de Mónica Alario Gavilán. Cada vegada que les notícies ens explicaven una nova violació en manada –Màlaga (10 de maig), Burjassot (16 de maig), Vila-real (21 de maig), San Juan de los Terreros (22 de maig)...–, pensava que aquesta lectura m’ajudaria a entendre-ho.
Però cada vegada trobava alguna excusa per posposar-la. Perquè sabia que si la llegia, no em resistiria a escriure’n alguna cosa... i que em podia passar com a la mateixa Mónica Alario, que després de dir a la televisió que existeix “una vinculació claríssima” entre les violacions i la pornografia, ha rebut, en 48 hores, vuitcents comentaris d’assetjament, amb la seva foto, el seu CV, les seves dades... per facilitar la feina als .
Però és que les dades ens han d’amoïnar. Màlaga, Burjassot, Vila-real... no són casos aïllats. L’últim informe del Ministeri de l’Interior reflecteix que les agressions sexuals múltiples augmenten, i la memòria de la Fiscalia General de l’Estat del 2021 adverteix d’“un increment de la violència entre els menors en les seves experiències sexuals”.
Què té a veure això amb la pornografia? Doncs no ho sé, però em fa l’efecte que no és insensat suposar alguna relació entre, d’una banda, que hi hagi menors d’edat violant, i de l’altra, que s’accedeixi a la pornografia a partir dels vuit anys i el que més hi abundi siguin vídeos de violacions. Grupals, especialment. El més vist és un de titulat Nathalie Nell, que mostra quatre homes violant una dona i té més de dos-cents vint-i-cinc milions (sic) de visualitzacions.
Entesos, ja sé què em respondran. Que el porno és sexe, o sigui, plaer, o sigui, sagrat. Que és ficció. Que no influeix en la realitat. Anem a pams: no és ficció. No només són reals les penetracions; també ho són altres escenes dels vídeos, com que a la noia li fiquen el cap en un vàter, l’hi trepitgen contra el terra, l’escanyen fins a gairebé asfixiar-la o ejaculen al seu nas amb un embut (veieu per què no volia llegir aquest llibre?). Plaer? Masculí, únicament, mentre que per part femenina o no n’hi ha (no es mostra), o és fingit (no s’ha estimulat el que s’hauria d’estimular), o el que hi ha és resistència (inútil), crits, plor i dolor. Tan agradable, sembla ser, per als (sàdics) espectadors, que a les noies els posen molt maquillatge a fi que ells es diverteixin veient com les seves llàgrimes el fonen. No és sexe, és violència sexual. O violència a seques: hi ha vídeos anomenats porno sense res sexual, només tortura de dones.
Que el porno no influeix en la realitat? Als presumptes violadors de Burjassot, a la sortida del jutjat els van rebre amb aplaudiments (“Sou uns guerrers!”). I a un tal Carlos Santiso, entrenador de futbol, haver escrit en un watsap: “Ens falta, tio, que n’agafem una i ens la carreguem allà tots junts, això és el que uneix realment un equip”, no li ha impedit de ser nomenat entrenador del Rayo Vallecano femení. Que la violació es vegi com una entremaliadura, una heroïcitat o un innocu team building, no té res a veure amb l’omnipresència de la pornografia?... I la impunitat social, l’aprovació que suscita en part del públic la violència sexual contra dones, no influeix al seu torn en els comportaments? Al Regne Unit, són tants els casos de dones ferides o mortes per estrangulació o altres pràctiques violentes durant el sexe que s’ha creat una associació, We Can’t Consent to This (això no ho podem consentir), per denunciarne la normalització... i l’absolució dels agressors que al·leguen que era sexe consentit.
Propostes? No en faré cap. Que les faci el Ministeri d’Igualtat, és la seva feina. La meva és escriure aquest article i aguantar els gripaus que m’esperen. Encara que... si almenys, penso sempre en aquests casos, els que m’insulten estiguessin a l’altura del capità Haddock! Seria entretingut que em diguessin dromedària, tros de quòniam, adobacossis, cuita amb sutge d’antracita... Però, i ara: per no llegir, els trols no han llegit ni Tintín, i ja sé què em diran. Que si puritana, que si antisexe, que si censora. Que si vella, que si lletja, que si fatxa. Que ja m’agradaria a mi que em violessin... Sisplau, sisplau: ara quan tragueu el mòbil i busqueu, per insultar-me, el meu Twitter (ja us el dono jo: @LauraFreixas), recordeu el capità Haddock. Que els insults de sempre em maten... d’avorriment. ●
El porno no és sexe, és violència sexual, o violència a seques, tortura de dones