El mico sense nord

Tant presumir els homes que ells sí que podien comprendre la regla del fora de joc i ara es passen la vida en off side, mirant de reüll el jutge de línia i la banderola, que alegrement i al vent alerta de la posició incorrecta.

L’home s’ha de reinventar, no hi ha cap dubte, abans que acabi com els gerros de porcellana, el cinema de Juan Antonio Bardem o la marsopa de Califòrnia, aquest cetaci al qual la bufeta li causa la perdició –com la d’altres homes que jo em sé–, anhelada com a afrodisíac pels xinesos que no es conformen amb la Gran Muralla i aspiren a l’erecció eterna.

D’un temps ençà, els homes han perdut la seva raó de ser i ja no són ni d’utilitat pública. Els passa com als gossos de ciutat quan els porten al camp: ni saben rosegar un os ni els poden deixar lliures, no fos cas que vinguin els congèneres del medi rural i l’ànim de la mascota s’ensorri.

L’home s’ha de reinventar abans que s’extingeixi, com la marsopa de Califòrnia

El segle XXI és el segle de les dones, que ja no aprecien els roncs d’un marit feliç, les invitacions a llagostins i l’ideal comú d’un xalet a la costa.

Jo crec, com a home i cunyat, que els senyors del segle XXI estan esperant que els diguin el que s’espera d’ells, de manera clara i concisa, així com una llista de les noves retribucions, perquè les ganes d’agradar i quedar bé amb les dones encara hi són. Esclar que... i si resulta que les dones són tan indiferents a l’extinció de l’home com jo a la de la marsopa de Califòrnia i que sant Antoni Abat em perdoni?

Ben mirat, les contraprestacions d’un home són cada vegada més accessòries i ja només faltava que qualsevol empresa porti els aliments a casa i a qualsevol hora o progressin els adminicles sexuals que reparteixen més alegries que, antigament, els repartidors del gas butà.

Reinventar-se o morir? Reinventar-se o remodelar-se? Reiniciar-se o retirar-se? Caldrà esperar a la creació d’un Ministeri de l’Home sense nord, que assessori, orienti i presti assistència psicològica als homes perquè ni reaccionin com salvatges ni es quedin bocabadats, com els passa a molts adolescents quan els preguntes:

–I què, ja tens nòvia? ●