Aprendre i ensenyar

Escoltar un savi sempre és reconfortant. Quan aprens d’algú que t’ensenya, des d’una posició llunyana, sobre les grans lliçons en una càtedra, un púlpit o una estructura tonant, els ensenyaments que reps d’una persona gran són sempre un regal. Sol passar quan algú comparteix les coses que ha après al llarg d’una vida completa. I per això entenem una existència que s’acosta a la seva plenitud d’una manera madura, conscient, entregada, plena de fortalesa i fragilitat. Una experiència plena de preguntes i d’algunes respostes. Quan això passa, estem gaudint d’un obsequi. Quan hi ha un contrast entre una vida plena i les forces que flaquegen, les persones s’aproximen a una forma més elevada de coneixement. La frase “la vida és un regal” es fa corpòria.

Aristòtil deia que “les arrels de l’educació són amargues, però els seus fruits són dolços”. Aprendre i ensenyar tenen molt a veure amb l’amargor i la dolçor. Sorprenent

És a través de les nostres cicatrius que mostrem qui som

ment, el coneixement té sempre moltes connotacions associades al sentit del gust. Expliquen que l’admirat José Luis Sampedro, quan s’acostava al final del camí, va dir: “Ja sento l’olor del mar”, referint-se a la bellíssima metàfora de Jorge Manrique: “Nuestras vidas son los ríos que van a dar a la mar, que es el morir”.

M’entendreix la poderosa fragilitat d’alguns ancians savis. Són persones conscients del pas i del pes del temps. Més o menys com si fossin una transposició d’una cosa que ha estat molt forta, però que va perdent esplendor. Em ve a la memòria la imatge del fòrum romà, en el qual veiem moltíssims edificis en ruïnes, però la impressió que ens causen és commovedora perquè els buits que queden, les columnes tombades, els perfils d’una cosa que va ser gran continuen sent poderosos. Les tares de les pèrdues construeixen sentit i inspiren respecte. És a través de les nostres cicatrius que mostrem qui som. Penso ara en Ramon Bayés, amb qui he tingut l’ocasió de conversar sobre el sentit de la vida. La nostra xerrada va contenir una bellíssima confessió per la seva part, delicada, humil, impactant. Hi va haver un moment d’extrema intensitat i delicadesa. A la pregunta sobre quin consell li donaria a algú que comença a aprendre en la vida, simplement va dir: “Que escolti”. ●