La Vanguardia (Català-1ª edició)
‘No ho vull’: els matrimonis cauen en picat
Cada vegada es conviu més sense casar-se i gairebé la meitat dels fills neixen de parelles no casades
Els casaments fa temps que no estan de moda i els espanyols cada vegada es casen menys. Una tendència a la baixa que ha caigut en picat durant la pandèmia per les restriccions socials. I tot i que el brutal descens pandèmic d’enllaços no és real perquè es deu a una situació excepcional, les xifres assenyalen que les persones heterosexuals cada vegada es casen menys. El canvi en la importància social que es dona al matrimoni, la incorporació de la dona al mercat laboral i també no haver de formalitzar la relació per optar a prestacions sembla que és que el que hi ha darrere d’aquesta caiguda constant d’enllaços.
El nombre de matrimonis va descendir a Espanya el primer any de pandèmia un 46% respecte al 2019. Es van casar 87.481 persones segons l’últim Focus on Spanish Society, publicació editada per Funcas. Així, els matrimonis entre persones de diferent sexe van passar del màxim registrat l’any 1975 de 271.347 als 87.841 del 2020.
Tot i que et pots casar “amb quatre persones”, els matrimonis estan lligats a les relacions socials, i aquest és el motiu pel qual en pandèmia va caure estrepitosament el nombre de casaments, explica Elisa Chuliá, sociòloga, directora d’Estudis Socials de Funcas i coordinadora de Focus on Spanish Society. Chuliá creu que hi haurà un canvi de tendència per a les dades del 2021 perquè s’espera un augment de “matrimonis embossats”: gent que tenia el projecte de casar-se el 2020 i ho va posposar. Tot i que també apunta al fet que potser hi ha un percentatge que ja no se celebraran per la situació econòmica.
Està perdent sentit el matrimoni? “El que està és perdent la importància que tenia com a fita biogràfica que marcava l’inici de l’emancipació”, respon. I molts casaments són de parelles que conviuen i fins i tot que ja tenen fills, perquè ha canviat el sentit que la societat atribueix al matrimoni, assenyala l’experta. Els motius cal trobar-los en tres factors: institucionals, socioculturals i estructurals.
El model de família de pare treballador i mare mestressa de casa ha estat superat pel del doble ingrés i això suposa un canvi en la vida familiar. També destaca l’augment de l’edat de primera maternitat i de primeres núpcies. El 2008 (segons dades de l’EPA), l’edat mitjana de les dones que tenien el primer fill era els 29,3 anys, mentre que el 2020 va pujar els 31,2.
I que gairebé la meitat dels nens neixin de mare no casada – el 2008 representaven un 33,2%, i el 2020 s’acostaven a un 50% (47,6)– evidencia per a la sociòloga que no està mal vist que les parelles convisquin i fins i tot tinguin fills sense casar-se. A més, abans, casar-se era crucial per accedir a prestacions socials, però ara ja no és un requisit indispensable, explica Chuliá. Però, d’altra banda, l’accés a les dones al mercat laboral i la seva independència econòmica fa que comptar amb la prestació de viduïtat “no sigui tan important”.
I s’hi suma que les generacions més velles han fet un canvi de visió respecte a la importància d’estar casat. Una cosa que també afecta les segones núpcies, perquè cada vegada s’estigmatitza menys: es percep com un “exercici de llibertat individual” i una “recerca de felicitat personal”.
Gerardo Meil, catedràtic de Sociologia de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), apunta al factor demogràfic que pot estar repercutint en el descens dels enllaços: la caiguda de la natalitat. Per a Meil, això fa “envellir la població i reduir el potencial de persones que es poden casar”. El sociòleg assenyala el procés d’“individualització” com a causant del canvi de la concepció social del que és el matrimoni. I apunta que ara gairebé cal explicar per què un es casa i això porta automàticament per si sol una caiguda perquè molts no hi troben “avantatges”, i si no els troben, acabaran per no casar-se. ■
Ha canviat el sentit dels casaments: molts enllaços són de parelles que conviuen i tenen fills