La Vanguardia (Català-1ª edició)
Catalunya continua liderant el rànquing de desnonaments per comunitats
El primer trimestre es van dur a terme 2.410 llançaments, un 21,8% dels que es van fer al conjunt d’Espanya
La comunitat autònoma on es duen a terme més desnonaments, en xifres absolutes, continua sent Catalunya, que al començament del 2022 es manté al capdavant d’aquest rànquing que, en molts casos, ho és també d’un dels problemes socials més dramàtics. Durant el primer trimestre es van fer 2.410 llançaments, quantitat que suposa un 21,8% del total d’Espanya, segons l’últim Informe sobre els Efectes de la Crisi en els Òrgans Judicials publicat ahir pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Aquest volum dona de mitjana un desnonament cada 55 minuts i 27 al dia.
El nombre de desnonaments practicats en el conjunt d’Espanya –no només d’habitatges, també de la resta d’immobles– el primer trimestre del 2022 va arribar a la xifra d’11.072, molt semblant a la del mateix període de l’any passat (un 1% més), quan se’n van fer 10.965, segons aquest document que es publica cada tres mesos. En comparació amb el trimestre anterior, el quart del 2021, quan se’n van registrar 10.161, hi va haver un increment clarament més alt, d’un 8,9%.
Una mica més de dos de cada tres llançaments practicats a Espanya (7.625, un 68,9% del total) van ser conseqüència de procediments derivats de la llei d’Arrendaments Urbans (LAU), mentre que 2.755 més (un 24,9%) es van dur a terme per execucions hipotecàries. Els 692 restants van obeir a altres causes.
Els llançaments derivats d’execucions hipotecàries (per impagament d’hipoteques en immobles de propietat a entitats financeres) van augmentar el primer trimestre en un 8,1% respecte al mateix període del 2021. En canvi, els resultants de l’aplicació de la LAU –per no haver satisfet la renda de lloguer– van disminuir un 3,1%. Els que van ser per altres causes (per exemple, després de l’expiració del contracte i lloguer o per residir en un immoble ocupat, que es coneix en l’argot judicial com a precari) es van incrementar en un 25,6%.
Després de Catalunya, va ser la Comunitat Valenciana la que va tenir més desnonaments el primer trimestre, amb 1.863. A continuació, es van situar Andalusia, amb 1.858, i Madrid (1.005). La dada de Catalunya del gener al març és molt semblant al del mateix període del 2021, quan es van practicar 2.437 llançaments. Així, hi va haver un descens interanual d’un 1,1%. Comparada la xifra amb la del trimestre anterior (el quart del 2021), que n’hi va haver 2.386, s’observa un increment d’un 1%.
Pel que fa a desnonaments per impagament del lloguer, Catalunya va ocupar entre el gener i el març la primera posició, amb 1.702, un 22,3 % del total, seguida per Andalusia, amb 1.224; la Comunitat Valenciana, amb 1.054, i Madrid, amb 869. En relació amb els llançaments provocats per execucions hipotecàries, el rànquing el va encapçalar la Comunitat Valenciana, amb 741, seguida d’Andalusia (508); Catalunya (435) i Múrcia (192).
Si es relaciona el nombre de llançaments duts a terme amb la població de cada comunitat autònoma, la que en va tenir més el primer trimestre va ser la Comunitat Valenciana, amb una mitjana de 36,6 per cada 100.000 habitants. La van seguir Múrcia (35,5), les Canàries (31,1), Catalunya (31) i les Balears (28,7). Navarra va ser la que va tenir la taxa més baixa (10,2). En els llançaments per execucions hipotecàries són les de la Comunitat Valenciana, amb 14,6 per cada 100.000 habitants, Múrcia (12,5),
L’impagament del lloguer concentra dos de cada tres procediments executats a tot el país
Si es té en compte el nombre d’habitants, la Comunitat Valenciana encapçala la classificació
Castella i Lleó (8,1), Canàries (6,8) i Andalusia (5,9) les que van tenir registres més alts. El valor més baix va ser a la Comunitat de Madrid (5,9). Pel que fa als desnonaments derivats de l’aplicació de la LAU, la llista la van encapçalar les Illes Balears, amb 23,7 per cada 100.000 habitants. A continuació s’hi van situar les Canàries (22,5), Catalunya (21,9), la Comunitat Valenciana (20,7) i Múrcia (20,6). El valor més baix va ser el de Navarra (7,5).
Entre altres procediments, l’informe del CGPJ també recull els afers verbals possessoris per ocupació il·legal d’habitatges (serveixen perquè les persones físiques i les entitats sense ànim de lucre o les entitats públiques puguin recobrar la possessió d’habitatges en els supòsits de la seva ocupació il·legal). El primer trimestre en van ingressar 740, un 6,3% menys que el mateix període del 2021 (790). A Andalusia s’hi va presentar el major nombre de demandes d’aquesta mena (173). La van seguir Catalunya (162) i la Comunitat Valenciana (91). ●