La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’escola que amaga un refugi antiaeri sota el pati
L’institut Pau Vila de Sabadell vol recuperar aquesta construcció que fa més de 50 anys que és oculta
Amb la finalitat que no s’oblidin els horrors de la guerra, a l’institut Pau Vila de Sabadell van posar en marxa fa uns anys un projecte que permet als alumnes de 1r de batxillerat, per exemple, visitar cada any un camp de concentració europeu. Aquest mes d’abril van ser a Mauthausen (Àustria). Van recórrer 3.000 quilòmetres (anada i tornada) per entrar en contacte amb un vestigi de la guerra. Però en tenen un molt més a prop. Tant, que l’han trepitjat una pila de vegades. I és que el pati on deuen haver jugat infinitat d’hores amaga, cinc metres sota terra, un refugi antiaeri de la Guerra Civil amb capacitat per a fins a 900 persones. La construcció fa més de 50 anys que és a l’oblit i ara l’escola vol reivindicar-la.
Va ser el 1969 quan es va edificar l’institut i es va construir gran part de la pista sobre el refugi de què van segellar les dues entra
Xatos)
des. “Aquests refugis estan tan ben edificats que s’hi pot construir a sobre”, explica a La Vanguardia David Palacios, responsable del seminari de ciències socials de l’institut. No seria fins 39 anys després que tornaria a veure, en part, la llum. Va ser el 2008, quan a iniciativa del seminari i del Museu d’Història de Sabadell (MHS), es va fer una prospecció per confirmar-ne l’existència. La seva idea era trobar també els dos accessos. El primer objectiu el van aconseguir: van confirmar la seva presència i el bon estat de conservació. Però no el segon: no va ser possible en aquell moment trobar-ne les dues entrades. Se’n van calcular també les dimensions (uns 30 metres de llarg per 10,8 metres d’ample) i la seva capacitat (entre 600 i 900 persones). “Disposa de tres galeries interconnectades entre si i cada una té una llosa a la part superior”, relata Genís Ribé, tècnic superior de l’MHS. Fa un parell d’anys, la Generalitat de Catalunya va iniciar unes obres per remodelar l’escola. I els pròxims mesos està previst reformar el pati. “Aquí és quan vam dir a la direcció que calia aprofitar per senyalitzar el refugi i trobar-ne els dos accessos”, subratlla Palacios.
Aquest refugi és un dels 12 que Sabadell va projectar per a la seva construcció durant la Guerra Civil, tot i que se’n van acabar erigint tres. D’aquests, només n’hi ha dos que perdurin avui dia: el del Pau Vila i un segon, molt semblant i també de caràcter civil, al subsòl d’un bloc privat de pisos. El cost de la seva construcció va ascendir a 175.000 pessetes i van treballar-hi una mitjana de 20 persones per setmana. “No portaven un ritme gaire elevat”, explica Genís Ribé. I no li falta raó: el van acabar el gener del 1939, poques setmanes abans que entressin les tropes franquistes a la ciutat (l’obra s’havia iniciat el novembre del 1937). Aquesta lentitud s’explicaria per la gairebé inexistència de bombardejos a Sabadell, que en va rebre dos en tota la contesa. Una de les hipòtesis que preveuen els historiadors és que la ciutat no va ser objectiu de l’aviació franquista perquè es volia conservar el seu teixit industrial. Algunes de les fàbriques, moltes tèxtils, van ser transformades en indústria de guerra pel Govern republicà. Entre les quals, una que era relativament a prop del refugi del Pau Vila, la Baygual i Llonch. Allà s’hi van construir una mica més de 80 unitats del caça soviètic Polikarpov I-15, conegut popularment com a Xato. Els exemplars que hi havia a Sabadell van quedar en mans de l’exèrcit nacional quan va entrar a la ciutat. D’aquest botí de guerra no en queda gairebé res. A Espanya hi ha diverses rèpliques del caça: una, al Museu de l’Aire de Cuatro Vientos, a Madrid; l’altra, al Parc Aeronàutic de Catalunya. ●
Fa 30 metres de llarg per 10,8 metres d’ample i disposa d’una capacitat d’entre 600 i 900 persones