El Lorca de Botto guanya els Max ‘Canto jo i la muntanya balla’ aconsegueix tres dels premis principals

Els premis Max més mediterranis, celebrats ahir a la nit al teatre Principal de Maó, el coliseu municipal d’òpera més antic d’Espanya, van encimbellar Juan Diego Botto com a millor actor de l’any i la seva mirada a Lorca a Una noche sin luna, de què és autor, com a millor espectacle de teatre, tot i que el seu màxim competidor en aquesta edició dels grans premis de les arts escèniques espanyoles, la producció catalana Canto jo i la muntanya balla, de La Perla 29, es va acabar emportant també tres dels guardons més importants de la nit: la millor direcció per a Joan Arqué i Guillem Albà, la millor composició musical per a Judit Neddermann i la millor escenografia per a Alfred Casas i Laura Clos. El ballarí de Badalona Jesús Carmona, del barri obrer de Llefià, com va voler remarcar, va aconseguir ni més ni menys que dos Max com a millor espectacle i intèrpret de dansa de l’any per Baile de bestias. I el Company d’Antonio Banderas va acabar arrencant el premi al millor musical en una gala en què la complicada situació de públic que està vivint els teatres va portar Juan José Solana, president de la Fundació SGAE, organitzadora dels premis, a reconèixer que “després de la pandèmia el teatre i la dansa no s’han recuperat com esperàvem, hi ha una certa col·locació al vídeo a casa”, i va demanar “que ens aixequem d’aquests seients còmodes i que tornem al teatre”.

Amb una gala plena d’onatge en escena en què van brillar el piano del menorquí Marco Mezquida o l’actuació de la mallorquina Samantha Hudson, que va cantar el

Parole parole de Mina en català,

Paraules, paraules, vestida com una barreja de drag i Marilyn rossa i reflexionant sobre les virtuts minerals de les xirimoies i les bananes, el gran absent va ser l’actor i autor Juan Diego Botto, que tenia un rodatge, però en els seus dos guardons va enviar paraules militants a través de la seva germana Nur Levi i del director de Una noche sin luna, Sergio PerisMencheta. Va agrair a la seva mare, Cristina Rota, que li ensenyés que comprometre’s amb la professió i la vida són dues cares d’un mateix viatge, i li va dedicar el primer premi, com a millor actor, “a ella i a tots els que continuen esperant a les cunetes d’aquest país que es faci justícia, que les seves restes puguin tenir una sepultura digna amb els seus éssers estimats”.

Peris-Mencheta va recordar que Botto va escriure aquesta peça perquè hi havia ressons avui del món que va viure Lorca amb l’actual auge de l’extrema dreta

“que nega els drets dels altres i vol expulsar els que pensen i senten diferent i apropiar-se de l’espanyolitat per negar-la a tots els altres”, i va recordar el cop d’Estat de Franco i que “va traçar un pla de neteja ideològica i va exterminar milers de compatriotes. Lor

Mònica López, millor actriu de l’any per ‘De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda?’, de La Calòrica