La Vanguardia (Català-1ª edició)
Begoña Gómez Urzaiz: “Totes les mares de vegades tenim ganes de fugir”
A ‘Las abandonadoras’ (Destino) analitza què porta una dona a deixar els fills
Les mares que abandonen els seus fills són figures que sempre han cridat l’atenció de Begoña Gómez Urzaiz. Des de petita les va veure a les pel·lícules, als llibres i a la vida real. Sense proposar-s’ho, va anar elaborant una llista mental de totes elles i es va plantejar escriure’n un reportatge, però molt aviat es va adonar que “no em donarien l’espai que necessitava per exposar tot el que volia”, reconeix a La Vanguardia. Per això, es va llançar al format llarg i el resultat és Las abandonadoras (Destino), que acaba d’arribar a les llibreries.
Si bé és una cosa sobre la qual reflexiona des de fa anys, va ser quan va veure la pel·lícula Carol, de Todd Haynes, quan es va sorprendre ella mateixa dels seus pensaments. “Recordo que em va incomodar bastant. S’entenia que la pel·lícula tenia un final feliç perquè la Carol i la Therese acabaven juntes. Però jo no entenia que fos feliç del tot, ja que perquè això sigui possible la Carol està renunciant a la seva pròpia filla. Amb el temps, he arribat a la conclusió que les dues visions poden ser veritat”.
Més enllà de la Carol, a les seves pàgines acosta els relats d’altres maternitats turbulentes, com la que van viure Muriel Spark, Ingrid Bergman, Maria Montessori, Gala Dalí, Doris Lessing o Mercè Rodoreda, entre d’altres més. Una selecció que mostra “un ventall de casos interessants relacionats, d’una manera o una altra, amb el món de la creació. La idea del llibre era intentar empatitzar i entendre què les va portar a fer això. I al final no sé si puc arribar a una conclusió”, reconeix l’autora.
No oblida tampoc en algun moment canviar el focus i posarlo en els fills, investigant com van ser les seves vides, i fixant-se en personatges de ficció amb qui poden sentir-se identificats, com Pippi Calcesllargues. “Quan la veia de petita, em preguntava si no estaria millor vivint amb els seus veïns Tommy i
Annika. La seva història té un rerefons trist i quan coneixes una mica la història d’Astrid Lindgren, la seva autora, tot quadra”.
Més enllà de les vides i les seves circumstàncies de mares i fills, Gómez Urzaiz reflexiona sobre moltes altres realitats que ens concerneixen, com la creixent tendència de les mares influencers, també conegudes com momfluencers, que lamenta que llancin “un missatge retrògrad i conservador que es presenta com a neutre, però que té molt de polític” i conclou que els seus fills moltes vegades es converteixen en “els nous jornalers, ja que acaben sent continguts i aporten diners, ja que gràcies a ells els continguts pugen i els contractes publicitaris augmenten”.
D’altra banda hi ha les emigrants, “moltes de les quals tenen una història aterridora que les obliga a viatjar a un altre continent per treballar i per això han de deixar de costat els seus fills”. A les classes altes, en canvi, “això està més normalitzat, ja que se soluciona enviant-los a un internat”.
“La conclusió és que totes elles volien tenir fills però no van suportar la idea de convertir-se en mares”
Per a tota aquesta anàlisi, la periodista també ha fet autocrítica i ha mostrat part de la seva vida íntima. “Totes les mares que m’envolten, jo mateixa inclosa, tenim ganes de fugir de vegades. És un impuls gairebé diari, però m’interessava saber què era el que et fa fer un clic i que deixis de banda els teus. Crec que la conclusió podria ser que totes elles volien tenir fills, però no van suportar la idea de convertir-se en mares”.
Això sí, “són més jutjades que els homes, ja que el fet que ells abandonin, tot i que no està acceptat, està socialment entès. A les mares, en canvi, se’ls exigeix més”. ●