La Vanguardia (Català-1ª edició)
La banca es llança a buscar el negoci de la rehabilitació d’habitatge
Dissenya crèdits per finançar la millora energètica subvencionada per la UE
Subvencions, deduccions fiscals, rebaixa en despeses energètiques, ganes de canvi i un immens embolic de burocràcia i un toc de pujada de tipus d’interès. Aquest és el còctel perfecte que ha permès a la banca espanyola entreveure un potent nou nínxol de negoci.
Les principals entitats financeres del país han dissenyat els últims mesos o estan ultimant productes financers específics relacionats amb les reformes de la llar encaminades a millorar l’eficiència energètica, mentre ofereixen als seus clients encarregar-se de gestionar tota la burocràcia que implica reclamar les subvencions i conèixer les deduccions fiscals que poden obtenir dels fons europeus per a aquestes reformes.
La veta de negoci va aparèixer el 5 d’octubre del 2021 quan en el Butlletí Oficial de l’Estat es va donar via lliure al paquet de subvencions dissenyat pel Govern espanyol per impulsar la millora d’eficiència en edificis i habitatge. Un paquet d’ajuts de 1.151 milions que permet als propietaris accedir a subvencions per sufragar entre un 40% i un 80% de la seva inversió en reformes, amb un màxim de 18.800 euros per habitatge. En cas de col·lectius, la subvenció podria arribar fins al 100% de la quantia de la reforma.
El mercat és amplíssim. Un 50% dels edificis d’ús residencial (9,7 milions d’habitatges) va ser construït abans del 1980 sense cap criteri d’eficiència energètica i més d’un 84,5% de tots els edificis que hi ha en l’actualitat tenen una qualificació energètica baixa o molt baixa (entre les lletres E, F i G) enfront de tan sols un 0,3% que aconsegueixen la lletra A, màxima eficiència.
El mercat està en plena efervescència, segons ha pogut constatar un estudi de mercat fet amb visites presencials en les entitats per l’Observatori de Mercat d’Inteliens, que identifica préstecs específics per a reformes a la llar. Set de les nou entitats financeres analitzades ofereixen aquesta mena de préstecs. Amb tipus d’interès des d’un 4% a un 8,6%.
La cursa no ha fet més que començar. “No ha estat fins a l’abril i el maig quan les comunitats autònomes, que són les que han de canalitzar les subvencions, han començat a aprovar els plecs. En algunes zones de més possible demanda com Barcelona i àrea metropolitana encara estan pendents; d’altres, com la resta de Catalunya i Madrid, han sortit fa molt poc”, explica Carmen Urraca, directora de Fons Europeus de Banc Sabadell.
La seva entitat ha posat el focus en les comunitats de veïns. Tenen una elevada quota de negoci amb els administradors de finques i confien en l’atractiu d’un producte específic per finançar
Un 84% de tots els edificis del país tenen una qualificació energètica baixa o molt baixa
extraordinari dotat amb 560 milions d’euros.
Per la seva part, Yolanda Díaz ha recuperat la idea de gravar les elèctriques. Després de qualificar de molt rellevants les mesures que es van prendre en el pla de xoc inicial, com la limitació al 2% de la pujada dels lloguers, l’ampliació de l’ingrés mínim vital, el bo social o la prohibició dels acomiadaments, va reclamar que “cal donar un petit pas més, i com estan fent altres països, hem d’aturar la inflació”. Per això va demanar de crear un impost extraordinari per a les empreses elèctriques, per