La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’esquerra amenaça Macron
Inquietud a l’Elisi pel risc de quedar en minoria a l’Assemblea Nacional
La còmoda reelecció d’Emmanuel Macron, fa poc més de sis setmanes, va ser una victòria important però parcial i condicionada. Per consolidar-se hauria d’anar acompanyada d’un triomf a les legislatives que se celebren aquest diumenge i el dia 19. Els últims sondejos mostren que la coalició d’esquerres, encapçalada per Jean-Luc Mélenchon, podria obtenir un resultat excel·lent i fins i tot evitar que el president disposi de majoria absoluta a la futura Assemblea Nacional.
Des de fa dies es detecta que les coses no van bé al bàndol presidencial. Està sent una campanya àtona, sense encant, molt poc atractiva per al públic. Ha coincidit, a més, amb les vacances escolars de primavera i els ponts de l’Ascensió i de Pentecosta. Els francesos estaven més al cas del lleure i els viatge que no pas dels missatges polítics. Hi ha un embafament molt visible i una voluntat de recuperar la vida perduda per culpa de la pandèmia.
Diverses notícies han perjudicat la coalició entorn de Macron, batejada Ensemble (junts). Primer van ser les acusacions de violació contra el flamant ministre de Solidaritats, Autonomia i Discapacitats, Damien Abad, malgrat que ara per ara no hi ha un procediment judicial contra ell. Després va venir la caòtica i accidentada final de la Champions, amb un ministre de l’Interior, Gérald Darmanin, blanc de dures crítiques dins i fora de França per la deficient gestió policial. Al clima negatiu s’hi afegeixen els negres núvols de la inflació.
La premsa francesa s’ha fet ressò de la inquietud a l’Elisi per la possibilitat de perdre l’actual majoria a l’Assemblea Nacional.
Le Journal du Dimanche va parlar de “suors fredes” a l’equip de Macron. Les fonts de Le Figaro van constatar un “president inquiet”. “El dubte atrapa la majoria [macronista]”, va titular ahir
Le Monde. Els temors es van confirmar en l’aperitiu electoral que va suposar el vot dels francesos residents a l’estranger. Manuel Valls, avalat pel president, va caure a la primera volta. Podria semblar un resultat anecdòtic, atès el reduït cens de votants, però ha contribuït a abaixar la moral.
Els mals auguris es van confirmar definitivament ahir amb una enquesta de la cadena pública LCI. El sondeig situa en primer lloc la coalició d’esquerra, la Nova Unió Popular Ecològica i Social (Nupes), de Mélenchon, que aconseguiria un 26% de vots de la primera volta, per sobre d’Ensemble (25%) i de l’ultradretà Reagrupament Nacional (21%). Després vindrien Els Republicans (dreta), amb un 11%, i Reconquesta (ultradreta), amb un 5%.
A causa del sistema electoral majoritari, a dues voltes, aquesta correlació de forces no es
L’últim sondeig dona la victòria a la coalició esquerrana de Mélenchon a la primera volta
Encara que guanyin en el segon torn, els macronistes poden quedar molt hipotecats
mantindrà en el segon torn, ja que hi haurà una agregació de vots que tendirà a perjudicar l’esquerra i sobretot l’extrema dreta.
El mateix sondeig d’LCI estima que la coalició macronista obtindria entre 250 i 290 escons (la majoria absoluta està en 289). Els de Mélenchon arribarien a entre 198 i 230 diputats, un resultat extraordinari. Els Republicans oscil·larien entre 40 i 55. El partit de Le Pen en tindria entre 20 i 45. Hi hauria un grup de diputats marginal d’altres formacions, la majoria autonomistes.
Si el desenllaç fos aquest, Macron quedaria debilitat els pròxims cinc anys, i encara més si Ensemble no té majoria absoluta. És un escenari de malson perquè Mélenchon disposarà d’una palanca política molt poderosa al Parlament i, alhora, estarà en condicions d’agitar el descontentament al carrer per mirar de frustrar reformes vitals per al país com la prevista de les pensions.
L’escenari convida a pensar que Macron s’abocarà als dies que queden de campanya, amb un èmfasi especial en la setmana prèvia a la segona volta. No és segur que la inversió redundi en bons resultats. Si a les presidencials va agitar el fantasma de l’extrema dreta, ara alertarà del caos d’ingovernabilitat que pot suposar un Parlament sense majoria i un tribú populista com Mélenchon, amb una enorme influència dins i fora de les cambres. ●