La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Com més feble es torna Rússia, més pensarà a utilitzar armes nuclears”
Heikki Talvitie Diplomàtic finlandès
Veterà de la pragmàtica diplomàcia finlandesa d’altres temps, ja condemnada a la història després de la sol·licitud d’entrar a l’OTAN, Heikki Talvitie va ser ambaixador a Moscou entre el 1988 i el 1992. Va conèixer personalment Mikhaïl Gorbatxov i Boris Ieltsin, i va ser testimoni directe de l’enfonsament de l’URSS el 1991. La Unió Europea el va nomenar representant especial al Caucas abans de la guerra de Geòrgia. Nascut a Víborg el setembre del 1939, Talvitie sosté que la independència d’Ucraïna amb les seves fronteres actuals sempre ha estat problemàtica. L’entrevista va tenir lloc a l’emblemàtica cafeteria Kapelli, al bulevard Esplanadi, de Hèlsinki, dos dies abans de la votació del Parlament finlandès –d’una sola cambra– sobre l’ingrés a l’OTAN: 188 diputats hi van votar a favor, i 8, en contra.
Creu que la decisió de Finlàndia d’ingressar a l’OTAN s’ha pres amb bon criteri?
Soc tan vell que puc parlar lliurement. Vaig comparèixer davant del comitè parlamentari convocat per analitzar la qüestió. Però l’informe de 50 pàgines que es va redactar abans de la votació dels diputats manca de tota perspectiva històrica. Parteix de la idea que la història del món va començar el 24 de febrer passat. L’increïble és que a Finlàndia, al llarg dels últims setanta o vuitanta anys, hem dedicat enormes esforços a l’elaboració de la nostra política de seguretat. Però l’informe només cobreix el període des del febrer del 2022.
Creu que l’OTAN augmentarà la seguretat de Finlàndia?
No. No hi ha amenaça russa. No hi ha tropes a la frontera. És un error, un disbarat, comparar la situació geopolítica a Ucraïna amb la finlandesa. No tenen res a veure. Rússia considera que l’OTAN és una amenaça. Llavors, Rússia ja és una amenaça per a nosaltres. Abans no ho era. Ara sí.
El que se sol dir és que l’OTAN és una aliança defensiva i que la preocupació russa no té fonament, que es tracta de propaganda per legitimar les seves pròpies agressions...
Esclar. Nosaltres som els good guys [els bons]. Els països occidentals no envaeixen mai ningú. Ni l’Iraq ni l’Afganistan...
Crida l’atenció que un govern liderat pels socialdemòcrates giri tan bruscament a favor de l’OTAN.
El més important per al Govern ha estat la seva reelecció. I l’opinió pública ha estat arrossegada pels mitjans i les xarxes socials. Aquest Govern entén molt poc de Rússia. Amb l’excepció del president [Sauli] Niinistö. Ell coneix Putin. Crec que ha intentat mediar d’alguna manera. La meva esperança és que, més endavant, pugui negociar una obertura, si és que els russos i els nordamericans el deixen. Perquè aviat ens adonarem que no tenim cap contacte amb Moscou. I això seria perillós. Si depenem dels mitjans de comunicació per saber què passa, malament.
Creu que Rússia sentirà que la seva seguretat és amenaçada per la decisió finlandesa i sueca?
Sí. Sobretot la seguretat de Sant Petersburg, a 400 quilòmetres de la frontera i amb una població més gran que Finlàndia. Havíem entès això des de la Segona Guerra Mundial. Ja no. Els russos han dit que, si Suècia i Finlàndia s’incorporen a l’OTAN, ells portaran armes nuclears al mar Bàltic. Això desestabilitzaria molt.
Ja hi ha armes nuclears a Kaliningrad (l’enclavament rus a la costa del mar Bàltic limítrof a Lituània), no?
Sí. Però són principalment defensives, i se sap on són. Si Rússia posa submarins nuclears al Bàltic, serà diferent. Però crec que esperaran fins que es vegi com Finlàndia i Suècia actuen dins de l’OTAN.
Quin és el motiu de la invasió d’Ucraïna?
Des del principi, l’acord assolit entre Boris Ieltsin i Washington el 1994, que fixava la frontera d’Ucraïna, va ser problemàtic. Tothom sabia que el problema seria el Donbass i Crimea. Però ningú no sabia com resoldre’l, ni tan sols els russos.
La invasió no és un acte de bogeria de Putin?
De cap manera. Això és propaganda occidental. Vaig conèixer Gorbatxov i Ieltsin força bé. No conec Putin, però estic segur que no és cap boig. Crec que la seva principal exigència és la lleialtat.
No hi ha amenaça russa “És un disbarat comparar la situació geopolítica a Ucraïna amb la de Finlàndia”
L’ingrés a l’OTAN “Aquest Govern entén molt poc de Rússia, a excepció del president, Sauli Niinistö”
La invasió “No conec Putin, però estic segur que no és cap boig; és lleial a l’Estat rus”
Ucraïna independent “Tothom sabia que el problema seria Crimea i el Donbass, però ningú no sabia resoldre’l”
I ell, al seu torn, és lleial a l’Estat rus. Crec que cal prendre’s molt seriosament Putin quan parla de l’ús d’armes nuclears si es posa en dubte el futur de l’Estat rus.
L’OTAN està amenaçant el futur de l’Estat rus?
Hi ha molts senyals que els russos creuen que sí. La reunió de Putin amb la Duma a Sant Petersburg del mes passat té una doble referència: la conquesta de Crimea el 1783 i l’aliança entre la Duma i els soviets el 1917 després de la revolució. Assenyala que hi ha una amenaça exterior, com l’exèrcit blanc. Tots els russos entenen aquests senyals, però els occidentals no. En general, els russos són molt intel·ligents. Diuen a Occident que estan enganyats per la propaganda. No és veritat.
Quin és l’objectiu de Biden?
Vol recuperar l’hegemonia. Ells mateixos [els nord-americans] utilitzen aquest llenguatge en les seves estratègies de defensa nacional. Es van adonar que la Xina es beneficiava molt més de la globalització que els Estats Units, de manera que la globalització es va acabar. L’Administració Biden creu que pot forçar Rússia a agenollar-se. Putin està lluitant per la vida del seu país. I està perdent. I aquest és el problema. Perquè crec que, com més feble es torna Rússia, més pensarà a utilitzar armes nuclears. És a dir, que això és molt seriós. Com més perd Putin, més necessita involucrar directament els nord-americans en això. Aquesta és la meva principal preocupació. ●