El Líban adverteix Israel contra l’explotació de gas a les seves aigües

Quan es compleixen vint-idos anys del final de l’ocupació israeliana del sud del Líban, el país dels cedres tem que la història es repeteixi. Aquesta vegada a les seves aigües territorials, la delimitació de les quals és objecte de litigi amb Israel.

Després de travessar el canal de Suez, diumenge una nau gasista d’Energean –empresa cotitzada a Londres i Tel-Aviv– va prendre posicions sobre el jaciment de Karish. El Govern israelià, que li va concedir la llicència, espera que aquesta unitat naval de producció, emmagatzemament i descàrrega comenci a bombar al setembre.

El reelegit president del Parlament libanès, Nabih Berri, va anunciar ahir que “el mediador dels Estats Units” Amos Hochstein (que és també israelià) anirà a Beirut els pròxims cinc dies per acostar posicions.

Beirut té en contra que el 2011 va presentar a l’ONU una línia de demarcació que deixa fora el jaciment Karish i fins i tot una petita part del jaciment Qana. Després hi ha afegit 1.430 quilòmetres quadrats, però no ha oficialitzat la seva reclamació. La línia israeliana, per la seva part, parteix Qana per la meitat.

Amb els actuals preus del gas, les dues parts tenen incentius per tancar un acord. Fa un any i mig, Hochstein ja va mediar, sense arribar a la meta. Un avenç, tot i així, tenint en compte que Israel i el Líban tècnicament continuen en guerra.

“Tenim la capacitat d’impedir-ne l’explotació”, ha advertit el cap de Hizbul·lah, Hassan Nasral·lah. Veus de la seva milícia parlen de claudicació per part del Moviment Patriòtic Lliure (MPL) a canvi que els EUA aixequin sancions als seus líders. Tot i així, el president libanès, Michel Aun (MPL), ha qualificat l’acció israeliana d’“hostil”.

Israel ja disposa de jaciments notables, com l’anomenat Leviatan. Per al Líban, en canvi, seria aigua de maig, per les seves penúries energètiques. Aquestes penúries van portar a dissenyar un pla per portar gas egipci a través de Jordània i Síria. Però el Banc Mundial no ha accedit a finançar-lo. D’altra banda, en vigílies de la invasió russa d’Ucraïna, els EUA es van desentendre del gasoducte EastMed, que pretén portar gas israelià a Europa a través de Xipre i Grècia, esquivant Turquia. ●