Sorpreses amb estrambot

seva voluntat ni en el seu inconscient– al centre del tauler polític. No. El seu és un extrem (el dretaníssim) de l’arc parlamentari. Fins i tot més enllà. Gairebé fora: non plus ultra.

Quina necessitat té Moreno d’esmentar la reina de Madrid si l’ordre del Quirinale era – fins ara– evitar caure en el cayetanisme? Els cranis privilegiats del PP ho justifiquen amb argumentaris d’epopeia: “El president vol destacar la seva independència”. Troppo vero, però les enquestes no la hi donen. La realitat és més vulgar: el hit de la moderació acusa desgast i s’esgota sense que l’enigma andalús –sol o en companyia d’altres– es resolgui.

Moreno opta, doncs, per canviar de disc, com els discjòqueis per omplir la pista de ball quan veuen que està freqüentada –mitja entrada– però encara presenta buits. Res no hi ha menys segur en aquesta vida que les victòries prematures. L’estratègia d’ignorar Vox no dona rèdits immediats, palpables. Moreno va acabar el debat demanant “ajuda” a Olona perquè “cregui en Andalusia, de debò”. Espadas va caçar l’escena i l’explicava després del xou a les columnes de l’edifici de RTVE, als porters, als taxistes, a un que passava (despistat) per allà i fins i tot als arbres (famèlics) del Parc de San Jerónimo.

Elías Bendodo, descobridor sobtat de les plurinacionalitats (dins de la indivisible unitat d’Espanya), va emular ahir la candidata dels cavalieri retrogradi quan va anunciar que deixa la Junta per Génova sense perdre la seva condició de diputat al Sud. Riscos personals, els mínims. A les sinistres prossegueixen les venjances. Familiars i maritals. Lady Patria (Macarena Olona) serà aquest diumenge a Marbella, el Miami meridional, amb Giorgia Meloni, cabdill del partit Fratelli d’Italia i altaveu internacional perquè a Europa se senti la partitura fúnebre dels que creuen que el gran sud és el preludi d’una reconquesta invertida, en direcció Nord.