El seu primer dia de feina

Ho portes tot? Aquest “ho portes tot” concentra una vida de cotxets, motxilles, maletes i ara, per fi, una bossa xipendi lerendi amb l’ordinador i tota la pesca.

–Mama, que l’ordinador ja ens el donen a la feina.

–I l’entrepà?

–No m’avergonyeixis, sisplau. –Doncs no veig per què, te n’he preparat un de pa amb tomàquet i pernil que serà l’enveja del despatx.

El membre de la generació Z de casa es va estrenar ahir com a becari. Va arribar dilluns com a estudiant i dimarts ja s’havia convertit en millennial, per uns mesos, abans de tornar a l’altra punta del món a acabar els estudis. Si fos suspicaç, pensaria que ho ha fet a propòsit, anar-se’n a tres avions i una quarantena de Barcelona, per escaparse de les meves preguntes i dels meus entrepans, per molt Joselitos que siguin.

És feliç com l’anunci de la seva primera colònia, Chispas, i jo mig alegre de l’emoció: haurà cotitzat dos mesos a la Seguretat Social, això li donarà dret a alguna cosa en el futur? I a nosaltres, ens ho dona el seu primer salari? Veure’l així, amb la seva cartera i el seu vestit, sobretot el seu vestit, que li va petit. –Creus que vaig bé? –Esclar que sí, tu els dius que allà anaves amb quimono i ja està.

–Mama, no et passis, que això és al Japó i les dones.

Els fills sempre ens jutgen, igual que nosaltres a ells, no ens enganyem. Cada un amb les seves aspiracions i les seves pors, amb l’ànsia d’agradar quan debutes i aquell passar de tot quan has vist què significa triomfar: res; sens dubte, atorga molta tranquil·litat d’esperit, la qual cosa no evita que em passi pel cap aquella frase de Graham Greene: “El que en la joventut és covardia, en la vellesa és saviesa, però un pot sentir vergonya de ser savi”.

No hem arribat encara a això, eh, però “ho portes tot” és un principi i una conclusió, que ens duu a un altre principi. Ha estat un privilegi poder acompanyar-lo fins a arribar a aquest moment. Un altre moment arribarà també, quan sigui ell qui ens pregunti a nosaltres si ho portem tot, quan ens comencin a fallar les cames i la memòria. Penso que, malgrat tot, la vida és bonica. ●

Li ofereixo un entrepà, però el Z s’avergonyeix, encara s’avergonyeix per tot