La Vanguardia (Català-1ª edició)
Normalitzar les científiques d’avui
Desmitificar i normalitzar el paper de la dona científica és una de les receptes que pot contribuir a incrementar les vocacions STEM, l’acrònim anglès utilitzat per designar les disciplines de ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques. I desmitificar no és res més que “mostrar als joves que les científiques som gent normal encara que treballem en un laboratori; que ens agrada anar a la platja, al teatre i mirar pel·lícules”.
Qui ho diu és la física Eleonora Viezzer, premi Fundació Princesa de Girona (FPdGi) a la investigació científica per la seva contribució a la problemàtica energètica mundial mitjançant la fusió nuclear. La mateixa que minuts abans, en un excel·lent exercici de pedagogia, ha enlluernat un auditori no gaire expert en la matèria amb vocables d’una altra galàxia: parlava de “fusió nuclear” com “el Sant Greal de les noves energies”, “d’imitar o crear un Sol a la Terra mitjançant la fusió de dos àtoms d’hidrogen”, “del plasma, un gas ionitzat, com el quart estat de la matèria” i de la possibilitat que, en un futur, amb la fusió nuclear es pot produir prou energia necessària per a una família de quatre persones durant vuitanta anys en la mida que ocupa un vas d’aigua. I tot això, si el finançament acompanya, en l’escenari del 2040.
Els experts diuen que d’aquí deu anys un 80% dels llocs de treball seran STEM, i lògicament no es podran cobrir amb només homes. Algunes veus apunten que no s’està anant pel bon camí. “La
Aproporció de dones que entren en les disciplines STEM és molt baixa; estem estancats, i en algunes carreres anem cap enrere”, constata Elisenda Bou-Balust, enginyera de telecomunicacions, col·laboradora de la NASA, el MIT i Google i guanyadora del premi Empresa FPdGi. Cofundadora d’una start-up de reconeixement visual basada en la intel·ligència artificial, venuda a propòsit de les notícies aparegudes sobre el procés sinodal a l’arxidiòcesi de Barcelona, en què s’han destacat alguns aspectes sovint relacionats amb la percepció social que es té de l’Església, caldria clarificar el sentit de la crida del papa Francesc dirigida a tots els membres del Poble de Déu.
Tota l’Església ha estat convocada en Sínode per avançar en un “caminar junts” ple d’esperança per tal de ser una Església sinodal, que viu la comunió i la participació per a la missió. L’Església universal començà aquest procés sinodal l’octubre de 2021 per reflexionar i discernir sobre la sinodalitat, guiats per l’Esperit.
La sinodalitat és una dimensió constitutiva de l’Església, és a dir, fonamental i a vegades desconeguda per a molta gent, però, tanmateix, practicada per molts sense ser-ne conscients. A Barcelona, la fase diocesana del Sínode culminà el passat 29 de maig amb la presentació d’un document de síntesi que recopila les prop de tres-centes aportacions fetes per més de 7.000 persones distribuïdes en diferents grups sinodals: arxiprestats, parròquies, moviments, associacions, congregacions religioses, escoles, entitats i organismes diocesans.
Per tant, es tracta únicament d’unes
Apple el 2020, Bou-Balust també advoca per “normalitzar el paper de la dona científica i mostrar que portem una vida normal” per millorar la presència femenina en el camp de la ciència i la tecnologia. I totes dues científiques fan una petició als centres educatius perquè ensenyin als estudiants no només referents com ara Marie Curie, sinó també moltes d’altres de carn i ossos, “que puguin tocar” i amb qui es puguin identificar.
Un altre referent en aquest cas del camp social és Claudia Tecglen, psicòloga i emprenedora social, que va néixer prematura després de cinc mesos i mig i amb paràlisi cerebral. “Es pot conviure amb discapacitat si ets feliç, però tot comença amb una oportunitat”, explica Tecglen, guanyadora del premi social. Una oportunitat com la que ella va tenir i que ara busca per a totes les persones que pateixen espasticitat, com ella, un trastorn motor que dificulta totalment o parcialment el moviment dels músculs afectats, gràcies a la fundació que presideix.
La defensora vietnamita del medi ambient Tang Nguyen, que va intervenir ahir per videoconferència, distingida per la seva feina a favor de la natura del seu país i la seva lluita contra el comerç il·legal d’espècies amenaçades (premi Internacional), i l’actriu, dramaturga i productora María Hervás (premi Arts i Lletres) completen la foto de família d’uns premis que per primera vegada en la seva història parlen només en femení. ●
“Som en un laboratori però ens agrada anar a la platja, al teatre o a mirar pel·lícules”, diu la física E. Viezzer
Com dur a la pràctica una Església que és en essència Poble de Déu? Com afrontar les diferents visions i els conflictes quotidians sense caure en l’autoritarisme i el clericalisme, sabent trobar el consens? El papa Francesc diu que no es tracta d’un Parlamenton es vota,sinó d’unafamíliaon s’arriba a un consens.
Les dificultats s’afronten amb diàleg, escolta mútua, intercanvi d’opinions, participació i respecte. Hem de ser una Església de comunitats cristianes més atentes al món actual on tots els batejats ens fem presents en la societat, a cada lloc i en totes les seves dimensions: econòmica, social, política, cívica...
Dins de la comunitat eclesial ens dolen els propis defectes. Cal estar atents a aquells que són exclosos i rebutjats, o s’hi senten, tant a la societat com a la comunitat eclesial, i valorar el treball social que realitzem en moltes entitats de les nostres comunitats parroquials.
En la fase diocesana del procés sinodal, entre d’altres aspectes, ha aparegut el clam per la falta d’igualtat entre home i dona a l’Església, que es percep clerical. La realitat ens mostra que molts joves i adults es perceben amb una certa distància respecte al pols diocesà de la nostra Església, i sorgeix amb insistència la pregunta: “¿Com arribar-hi i donar possibilitats per tal quesesentilasevaveu?”.Tambéenscal reforçar el diàleg amb les altres confessions cristianes i amb d’altres tradicions religioses. Tenim un repte apassionant per evangelitzar.
En el camí del Sínode 2021-2023, ara s’acaba la primera fase diocesana. Ni aquesta diòcesi, ni cap altra, no han presentat encara al Papa cap proposta particular. Precisament és ara que caldrà fer una gran síntesi a Espanya, a Europa i al món per tal de recollir les diverses aportacions, fruit de la consulta sinodal. L’aportació de la nostra diòcesi s’unirà al gran riu de les que arribaran de totes i cada una de les Esglésies locals d’arreu del món. Confiem que aquest “caminar junts” ens permeti l’escolta de l’Esperit a través de la veu de tots els membres de l’Església.
Com a pastor d’aquesta arxidiòcesi, l’estimo per la seva fidelitat al missatge de Jesucrist, a la tradició viva de l’Església, al successor de Pere, el papa Francesc, i a tota la comunitat que avança “enmig de consolacions i persecucions” (cf. sant Agustí) irradiant l’alegria de l’Evangeli.
Caminar junts és positiu perquè ens fa créixer a tots