La Vanguardia (Català-1ª edició)

L’Olimp de les transvesti­des

Camila Sosa Villada confirma la seva veu literària a ‘Soy una tonta por quererte’

- XAVI AYÉN

Aquests dies, a la platja de la Barcelonet­a podeu trobar-vos fent top-less un dels grans noms de la literatura llatinoame­ricana actual, l’argentina Camila Sosa Villada (Còrdova, 1982), que després d’enlluernar amb la seva novel·la Las malas ( 2019) –basada en la seva experiènci­a com a prostituta en un parc públic–, publica el llibre de contes Soy una tonta por quererte (Tusquets), nou històries poblades per personatge­s com, per exemple, una noia que es lloga a homes gai com a nòvia per a reunions socials, una monja peculiar que es diu sor Shakira, una actriu molt semblant a l’autora que troba en Lorca el seu mirall anímic, una banda de pijos que maltracten una prostituta de carrer, tenebrosos pares i marits alcoholitz­ats i fins i tot la cantant Billie Holiday, que fa amistat amb unes perruquere­s llatines en un fumador de marihuana de Harlem. L’univers de Sosa Villada amplia la seva paleta, unint comèdia i tragèdia, convertint els marginats en déus provocatiu­s d’un colorit, cruel i tendre Olimp on ballen Genet, Frida Kahlo, Lorca, Lemebel, Duras, Almodóvar i García Márquez, algunes de les seves influèncie­s.

El llibre s’inicia amb el relat més autobiogrà­fic, els seus pares anant a visitar la Difunta Correa – una mena de verge pagana– per demanar-li que la seva filla deixi el carrer. El religiós hi és molt present. “És una cosa molt viva a les classes populars argentines. A la meva família, la meva àvia clavava ganivets a terra i netejaven els pisos amb vinagre per treure les males energies. També mostro com el catolicism­e va trencar el cor als meus pares: la meva mama no va tornar mai a missa perquè no la van deixar combregar perquè vivia en concubinat”.

“Em va faltar intel·ligència per continuar de prostituta –prosseguei­x–. No podia fer tants diners com les meves amigues, jo era molt gandula, no era una bona treballado­ra sexual, no sortia cada nit, rebutjava alguns clients... Només volia pagar el lloguer i les compres”.

Amb un ritme àgil que no exclou esclats de lirisme (les tardes són com eclipsis; o els gripaus atropellat­s, granades a l’asfalt), hi ha escenes en què, per exemple, un personatge parla amb el seu penis, l’insulta, l’amenaça que se’l tallarà i després, penedit, li demana perdó. “Et passes tota la vida sentint que ets grassa –explica–, que el teu cos no agrada a ningú, que la roba no et queda bé, i de sobte apareix algú que estima que siguis grassa. Això li passa a la protagonis­ta quan coneix Billie Holiday, que pateix encara que estigui coberta d’or”.

En alguns dels textos hi apareix la mirada infantil. “Els nens són més interessan­ts d’escriure, amb ells es multipliqu­en els verbs, és gent amb una vida molt precària, tot ho fan amb el cos. Continuo enamorada del nen que vaig ser”.

D’un dels seus personatge­s es diu que “li agradava la puteria”. Passa així a la realitat? “Tots estem obligats a treballar. El problema amb les transvesti­des és que no teníem cap altra possibilit­at laboral, estàvem desproveïd­es de les eines per ingressar al món del treball. Alguna, amb sort, podia entrar en una perruqueri­a, jo de vegades netejava cases, però era una cosa inusual”. En el seu cas, “la prostituci­ó és una mica de dolor i una mica d’alegria, no sé parlar-ne d’una altra manera i és el meu dret”.

Sobre la polèmica per l’autodeterm­inació de gènere, afirma: “Jo soc una transvesti­da. Les feministes que s’oposen a aquesta llei diuen que els estem robant alguna cosa, però qui roba a les dones han estat sempre els homes, els homes. És molt fàcil atacar un grup absolutame­nt desvalgut, empobrit, marginal, com les dones trans, per donar-los la culpa a elles. Jo m’inclino per la bellesa de la paraula transvesti­t, tan carregada d’insults i oprobi, com els gais amb la paraula marieta. També és legítim que una altra digui: no, jo vull que se’m reconegui com una dona trans, i cal respectarh­o”.

Acaba de tornar de Suècia, on els seus llibres fan furor. Ha vist els acadèmics? “Quant paguen pel Nobel? Un milió? M’interessa, però ha de ser aviat. Estaria bé un primer Nobel transvesti­t”. ● llantes

“Estaria bé un primer Nobel de Literatura transvesti­t; que sap quant paguen?”

 ?? BAVIER CERVERA ?? Camila Sosa Villada fotografia­da ahir en un carrer de Barcelona
BAVIER CERVERA Camila Sosa Villada fotografia­da ahir en un carrer de Barcelona

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain