El Mercat de les Flors enllaça dansa i tecnologia en la cloenda de temporada

la primera, el 7 de juliol. A la inauguració, les Teknodrag faran part de la intervenció al carrer, i tot seguit Flamenco Queer barrejarà elements drag amb ball i cante.

L’escenari mòbil d’El Molino i la passarel·la donaran joc per veure tot el ventall d’espectacles programats. El 8 de juliol arriba Gloria Viagra, la drag més alta del món (2,20 m), amb el seu drag dj show, molt popular a Berlín, que estarà precedida per Anneke Necro, dominatrix i activista del cinema porno feminista europeu. El monòleg d’AKA Teatro estarà precedit el dia 9 per la performer gironina Txe Roimeser; i el dia 10, pel flamenc d’Alvaro Sola.

A la segona setmana, el 14 de juliol arriba Hidrogenesse, el duo format per Carlos Ballesteros i Genís Segarra, amb la seva música singular. Els precedirà Nebula Millarca, la drag queen soprano que s’apropia de la iconografia cristiana. El dia 15 és la nit de la memòria recuperada, amb Raval Cuir: De(s)generadas, reflex del transformisme del Paral·lel, amb artistes joves i grans, com Gilda, que té 97 anys; i la performance prèvia de Miguel Andrés, que parla de l’homosexualitat mitjançant les arts visuals. El dia 16, Mikey Woodbridhe & Lucio Vidal, dj i ballarí, també de Berlín, amb la performance prèvia d’Hombre Bosque & Carvento, el ballarí de clàssica cordovès. I el 17 de juliol, tancaran la programació de Molinex Las Marikarmen, les transfeministes de Sant Cugat del Vallès, després que Marga Socias hagi buscat al Paral·lel mateix l’axis mundi.

“És una foto petita del que passa. Hi ha molta festa queer, però també recerca, dissidència, s’hi qüestionen les coses... No podíem presentar una programació sense preguntes. Molinex n’és un reflex

parcial”, resumeix Fibla. “Hi ha un punt de provocació en aquesta mostra de l’escena queer de Barcelona”, conclou Casadesús. ●

Fa anys que la tecnologia ha impactat en les arts escèniques, i ha transformat les maneres de crear. El Mercat de les Flors, com a centre immers en la contemporaneïtat, se submergeix ara de ple en aquestes noves dinàmiques amb Konic Thtr i Instituto Stocos, dues de les millors companyies espanyoles en la combinació d’art i ciència, per tancar la temporada 2021-2022. Dins del petit cicle Dansa i tecnologia arribaran al centre d’arts escèniques barceloní Intel·ligències múltiples in-exo corpòries i Embodied machine per explorar les fronteres entre aquestes disciplines coincidint amb el congrés International Symposium on Electronic Art (ISEA), que aquest any acull Barcelona.

“Continuen faltant llenguatges de creació de dansa a distància; encara hi ha molt desconeixement”, constata Rosa Sánchez, directora escènica i dramaturga d’Intel ·ligències múltiples in-exo corpòries, que es representarà del dijous 9 al dissabte 11 de juny. Així, la peça

Konic Thtr i Instituto Stocos presenten els seus experiments escènics després d’anys d’investigació

de Konic Thtr pretén “generar llenguatges de la interconnexió del cos amb les noves tecnologies”, utilitzant fins a quatre dispositius per escenificar el recorregut dramatúrgic i coreogràfic creat per la companyia. Malgrat que suposa “un repte més de la composició escènica que aborda Konic”, segons Sánchez, la creació segueix les seves línies d’investigació anteriors per examinar “el paisatge dins del cos i el cos dins del paisatge”, en un intent de proposar una visió més horitzontal del món.

Per la seva part, Embodied machine, que es presentarà al Mercat l’11 i el 12 de juny, és un experiment d’Instituto Stocos guanyador d’un Marie Curie Fellowship que culmina en una peça escènica després de dos anys d’investigació. En quina mesura la màquina pot estar al servei del cos? Com es pot dotar la tecnologia de vida i agència? Com es pot sintetitzar la llum i el so en el moviment? Són algunes de les preguntes a què Muriel Romero, coreògrafa i ballarina, i Pablo Palacio, compositor musical, pretenen donar resposta mitjançant aquesta obra. “És una crida que la intel·ligència artificial serveixi com a amplificació del cos, ja que venim d’anys en què el cos s’ha vist reduït”, afirma Romero.

Encara que per vies diferents, totes dues companyies proven de buscar l’equilibri entre dansa i tecnologia, perquè el veritable risc del ball és representar anys d’investigació en una peça efímera. ●