Més que un concert

Orquestra Simfònica del Vallès

Director: Edmon Colomer Lloc i data: Palau (4/VI/2+22)

Una Novena de Beethoven més, podríem dir a primera vista, però per als que miren l’important passat de la cultura catalana, aquesta proposta d’Edmon Colomer –té el seu segell– ens obre finestres que no hem de perdre de vista. Va ser un concert a sala plena –l’OSV ho aconsegueix– de què podríem assenyalar algunes qüestions musicals: que el primer moviment de la simfonia n. 9 de Beethoven hagués merescut més assaig atesa la complexitat, ajustos i treball de plans, i una falta de capacitat de l’escenari (pel cor), que va acostar massa les trompes als primers violins, o l’excessiva notorietat de la concertina en el pla visual, etcètera, però també que en general el treball de l’orquestra –ben guiat– va tenir resultats molt bons.

Hi afegim com a molt positiva la bona tasca coral i de solistes vocals, molt còmodes pel que sembla en el seu idioma (el Cant a l’alegria en català), que va donar agilitat al fraseig i l’expressió. Colomer té una llarga experiència coral i se sentia en el seu terreny. Però també va imprimir caràcter al concert amb la interpretació del Cant espiritual de Xavier Montsalvatge, obra magnífica, amb moments d’himne, empenta simfònica i intensitat espiritual. I hi afegim, sobre poema de Joan Maragall, un altre dels protagonistes del concert. Maragall participava d’aquella cultura de la burgesia catalana a què devem tant. I, naturalment, des del vessant musical va saber adaptar al català la poesia de Schiller de la Novena de Beethoven. ●