La Vanguardia (Català-1ª edició)
O tens 17 anys o no patines
El cas Valíeva, epicentre de Pequín 2022, mobilitza la Federació Internacional de Patinatge: eleva fins als 17 anys el límit d’edat per competir
A París, derrotada l’altre dissabte a la final de Roland Garros, Coco Gauff s’havia assegut al banc i plorava desconsolada mentre els seus pares, impotents, la contemplaven des de la llotja.
La cria tremolava i rosegava la tovallola, encongida, i a les galtes, les llàgrimes hi formaven rius. I petitona, se la veia. Assistint a l’escena, assaltava un pensament:
–Que potser els progenitors no sentien la insuportable necessitat de baixar a la pista i consolar la seva nena, poc més que una teenager (18)? Que potser no se’ls estava trencant l’ànima?
D’episodis semblants n’abunden: ens referim a la colpidora imatge d’una esportista trencada, abatuda per l’aspror del món adult. Un d’aquests casos el va registrar, per exemple, Kamila Valíeva.
Valíeva és la millor patinadora del món. I al febrer, als Jocs d’hivern de Pequín 2022, buscava l’or. I amb prou feines tenia 15 anys.
El que passa és que dies abans de disputar la seva final individual, les agències antidopatge l’havien assenyalada amb el dit, i el món, també:
–Tramposa! Competeixes dopada, prens trimetazidina!
I si el món t’està assenyalant, i tot just tens 15 anys, el normal és que t’enfonsis.
(I és així encara que els ens internacionals et concedeixin una cautelar, un permís que temporalment et permet competir.)
Així doncs, quan Valíeva s’aferrava a la cautelar i s’impulsava a les seves fulles per saltar a la pista i buscar el seu or individual, tot se’n va anar en orris: la nena va aterrar sobre el gel un grapat de vegades, superada per l’entorn hostil. I quarta en la classificació, plorosa, Valíeva va abandonar l’escenari, qui sap fins quan.
–La vida adulta pot ser molt injusta –tot just va encertar a dir. Repetim: tenia quinze anys. El pensament que obria aquest relat és legítim, i el compartiria qualsevol que tingui filles prepúbers o ja púbers, i també la Federació Internacional de Patinatge (ISU).
I per això, l’ISU ha dit que el que havia passat a Pequín al febrer no s’hauria de repetir. No, almenys, en la seva jurisdicció. I per evitar-ho ha apujat el límit d’edat per a una competició absoluta: cap nena de 15 anys no s’enfrontarà a les més grans.
Com a mínim, hauran d’haver arribat als 17.
“Per què la decisió? –es preguntava Jan Dijkema, president de l’ISU–: per protegir la salut física i mental dels patinadors. I és una decisió històrica”.
I en quin punt està ara Valíeva? Doncs en espera de l’informe que escriu l’Agència Antidopatge Russa (Russada) i que revisarà el seu positiu del 25 de desembre, registrat a Sant Petersburg, ja que no sabem encara si Valíeva es va dopar a consciència o per error, quan va beure d’un vas del seu avi, malalt, al líquid del qual hi havia trimetazidina, medicament per a l’angina de pit. ●
“El que intentem és protegir la salut física i mental dels patinadors”, es justifica l’ISU
xen els noms d’Álvaro Fernández (Osca), Fernando Pacheco (Alabès) i Sergio Asenjo (Vilareal). Però es valora també l’experiència del porter de Lugo, que es té en compte com una opció per donar més competitivitat al lloc. Per això, malgrat que acaba contracte aquest 30 de juny, la seva continuïtat un any més no es descarta. El club mantindrà converses amb ell i el seu representant al llarg d’aquesta setmana per veure si és possible arribar a un acord.
Malgrat que ja ha fet 40 anys, Diego López ha demostrat que encara té molt a aportar. L’edat no l’ha afectat les últimes dues temporades, en les quals ha estat una peça clau tant per a l’ascens com per aconseguir la permanència aquest any. Ni Oier ni Joan Garcia no han estat a la seva altura. A Segona Divisió va ser el millor porter i va acabar com el menys golejat de la categoria amb 25 gols en 40 partits. Aquest curs, malgrat que ha encaixat 49 gols en 36 partits, ha deixat la porteria a zero en onze ocasions i quan no hi ha sigut l’equip sempre ha perdut. ●