El Barça i les rebaixes salarials

La junta directiva del FC Barcelona pretén que tres dels seus quatre capitans –Busquets, Piqué i Alba– acceptin una altra modificació dels seus contractes, la quarta des del 2020, a fi que la massa salarial de 560 milions d’euros passi a 400 milions. Més que una “palanca”, d’això se’n diu una tisorada o una destralada. Una senyora retallada... Que déu reparteixi sort!

Entre l’herència, els fitxatges de pa sucat amb oli i la dutxa freda de realisme, Joan Laporta s’enfronta a una gestió econòmica que el supera –com superaria molts directius– i a què de vegades prova d’aplicar remeis de les àvies, amb ingenuïtat aparent.

De debò confia el president que uns assalariats, envoltats d’agents, assessors i amics de l’ànima, acceptaran una altra modificació contractual i encara menys una rebaixa substancial? O es tracta de desviar l’atenció i enviar tres capitans de l’equip a la gàbia de les feres?

Naturalment, aquesta plantilla del FC Barcelona cobra molt per sobre del que rendeix, cosa que no eximeix l’empresa de pagar el pactat amb els seus treballadors (bé, dit en termes laborals). Se’ls podrà dir mercenaris, pesseters o aprofitats, però cap d’ells no ha incomplert les seves obligacions i, de propina, continuen sent menys prescindibles del que podia semblar en vista del DNI. Si Piqué

Demanar als capitans que cedeixin diners per pagar Lewandowski, que vindria amb 34 anys?

i Ramos estarien encara per jugar a la selecció espanyola, vist el que hem vist en aquesta patxanga anomenada Lliga de Nacions!

Rebaixar-se el sou perquè el cobri Lewandowski, 34 anys, a l’agost? No sembla un argument convincent (a un davanter, com li ha passat aquesta temporada a Luis Suárez, els anys li poden convertir les cames en plom de la nit al dia). Els futbolistes assenyalats no són responsables que el FC Barcelona firmés els seus contractes, tots somrient, tan a llarg termini, en plena borratxera d’èxits i quan els ingressos no semblaven tenir sostre. Ara toca aguantar...

Naturalment, la parròquia considerarà que si els capitans estimen el Barça haurien de jugar de franc, com va arribar a insinuar Laporta de Messi, en un altre llançament al pati dels lleons. Però ningú no podrà dir d’ells que han estat uns incompetents, que sobre el camp no han defensat bé la samarreta blaugrana. I ja són molts anys...

Respectar els contractes firmats no és una qüestió d’ADN, sinó una obligació legal i moral de qualsevol club, empresa o penya de travessistes. Paciència, armar un equip competitiu –el planter ha donat la gran sorpresa– i buscar llavors “palanques”, un eufemisme com qualsevol altre.

Apuntar als capitans, ai, és cridar a la discòrdia.