La Vanguardia (Català-1ª edició)
ESPORTS SENSE FRONTERES L’escuder de Jayson Jaylen Brown forma amb Tatum el tàndem més explosiu de l’NBA
QN
Boston r uè carai li passa a Jaylen Brown?”, va tuitejar la llegenda dels Celtics Kevin Garnett (amb una expressió molt més acolorida i rotunda) a un amic que formava part de l’equip tècnic del club l’any 2017, durant la segona temporada del jugador a Boston. El veia frustrat, desmotivat, una mica perdut. Es va posar en contacte amb ell, li va donar uns quants consells, i la forma del base aler va començar a millorar a ulls vista. Cinc anys després va cap a ser un all star, és a les finals (empatades 1-1, amb el tercer partit aquesta nit) i forma amb Jayson Tatum un dels tàndem més explosius de l’NBA, potser el que més.
Universitari tan sols un any amb els Bears de la Universitat de Califòrnia a Berkeley –a la badia de San Francisco, molt a prop d’on juguen els Golden State Warriors–, el desenvolupament de Brown no ha estat fulminant, malgrat un potencial obvi que va fer que fos el tercer seleccionat en el draft. De fet, els Celtics van estar a punt de no renovar-li el contracte com a rookie i deixar que se n’anés d’agent lliure, una pràctica habitual del seu president Danny Ainge quan les promeses no arrelen (hi ha hagut poques excepcions a la regla, una de les quals, Rajon Rondo). Hauria estat un error imperdonable.
El jugador (25 anys, 1,98 m d’alçada, 101 quilos) ha fet explosió aquesta temporada amb 23,6 punts de mitjana, 6,1 rebots i 3,5 assistències, i constitueix una peça fonamental a l’engranatge del tècnic Ime Udoka (deixeble de Gregg Popovich) per intentar derrotar els Warriors i portar els Celtics al cim. Té més confiança i una visió molt més bona de la pista, exerceix un lideratge més gran, es conforma de vegades a fer safates en comptes d’anar sempre a buscar esmaixades, ha millorat en defensa, és menys fanfarró, ha reduït el nombre de pèrdues de possessió i faltes en atac, i llança més bé els tirs lliures (en fica tres de cada quatre). El toro desbocat d’altres temps s’ha tornat molt més cerebral.
Durant bastant de temps molts analistes van pensar que el seu estil era incompatible amb el de Jayson Tatum, el jugador franquícia dels Celtics. Però després de cinc anys junts, i després del relleu de Brad Stevens per Udoka a la banqueta, s’ha demostrat que la teoria no era certa. Quan un dels dos no té la seva nit, l’altre agafa el relleu. I quan tots dos estan inspirats, com en el primer xoc de les finals, l’equip de Boston és imparable. Després d’un pèssim començament de temporada, amb més derrotes que victòries (2324 els primers 45 partits), van concloure la campanya més forts que ningú (28-7) i van portar la bona forma als playoffs, en què van aclaparar 4-0 als Nets i van superar patint Milwaukee i Miami. Recuperar Al Horford, després de la seva sortida a Filadèlfia, ha estat un factor importantíssim en la transformació. Després de minimitzar tot el que va poder la seva carrera universitària per ser professional com més aviat millor, el número 7 va prendre la poc freqüent decisió de representar-se ell mateix en el draft del 2016. Però va anar a un agent el 2019 per negociar el seu contracte (106 milions de dòlars per quatre temporades, expira l’any que ve).
El nou Brown pot ser letal tant en els
Els seus primers anys van ser una mica decebedors, fins al punt que els Celtics gairebé el deixen marxar
contraatacs com en els llançaments de tres, i tan aviat juga de base acompanyant Marcus Smart com d’aler. Ni ell ni el seu Don Quixot Jayson Tatum són d’aquells jugadors que arenguen els seus companys per motivar-los o intenten intimidar el rival. El seu lideratge és tranquil, amb les cistelles i la defensa (la del Celtic és la millor de l’NBA) en comptes de les paraules. Ni tan sols de Cervantes. ●