La Vanguardia (Català-1ª edició)
MÓN EMPRESARIAL Cupra es fixa com a objectiu vendre 500.000 cotxes
La meta supera les xifres actuals de tot el grup Seat
Cupra va revelar ahir la seva nova ofensiva de productes que confirmen que tindrà un paper prevalent dins del grup Seat liderant la transformació cap al vehicle elèctric. Va presentar el futur vehicle elèctric urbà, que compartirà amb altres marques del grup Volkswagen i es fabricarà a Martorell, i justifica la instal·lació d’una planta de bateries a Sagunt (Camp de Morvedre) i els ajuts del Perte (pla estratègic per a la recuperació i la transformació de l’economia). Es construirà sobre la base del prototip UrbanRebel, es fabricarà a Martorell i es llançarà el 2025.
Abans, arribaran nous models de Cupra electrificats: el 2024 el Cupra Terramar i el Tavascan, i el 2025 l’UrbanRebel, juntament amb una renovació de l’actual gamma. “Aquesta nit mostrem tots els models que formen part de la pròxima generació d’herois de Cupra, que arribaran d’aquí a l’any 2025”, va dir Wayne Griffiths, conseller delegat de Cupra i de Seat. “El nostre objectiu a mitjà termini és lliurar 500.000 cotxes a l’any i impulsar la nostra expansió internacional cap a nous mercats, així com entrar en nous segments. Comptem amb una Tribu Cupra totalment compromesa perquè això passi”, va afegir. Un objectiu molt ambiciós si es té en compte que el 2021 les vendes conjuntes de Seat i Cupra van ser de 470.500 vehicles. I les de Cupra van ser de 79.300 unitats, per la qual cosa l’objectiu de les 500.000 suposa un augment superior al 500%.
La presentació es va fer a l’antic circuit automobilístic Terramar de Sitges, el mateix escenari on fa quatre anys va començar el gran desplegament de Cupra. Fins ara, la marca ha lliurat prop de 200.000 unitats, mentre que la facturació ha passat de 430 milions d’euros el 2018 a gairebé 2.200 milions d’euros el 2021. Aquest 2022 pretén duplicar les vendes, la facturació i la xarxa global.
L’esdeveniment, anomenat Impuls Imparable, va reunir centenars de persones, entre ells membres de les famílies accionistes de Volkswagen (Porsche i Piëch) i alts directius del grup alemany. L’enlairament de la marca va començar el 2018 amb el repte de desenvolupar el seu caràcter d’esportivitat, capaç d’atreure un client diferent del de Seat i també per obtenir un marge de benefici més gran per vehicle. El seu primer model va ser el Cupra Ateca, al qual dos anys més tard es va unir el Cupra León. Va ser el seu primer model electrificat amb un motor híbrid endollable. El primer vehicle desenvolupat en exclusiva per Cupra és el Formentor, que amb gairebé 100.000 unitats és fins ara el model més venut. I el primer elèctric pur és el Born, que es fabrica a Alemanya i ara està en fase de llançament.
El Cupra Terramar és un SUV esportiu que pretén retre homenatge al conegut circuit de Sitges i es fabricarà a Hongria, a la planta de Györ d’Audi. Estarà disponible amb motors de combustió, així com amb una nova generació de sistemes de propulsió híbrids endollables que ofereixen al voltant de 100 quilòmetres d’autonomia en mode purament elèctric. “Combina a la perfecció unes proporcions vistoses amb un capó allargat i un nas de tauró, que representen la determinació de guanyar”, va dir Jorge Díez, director de disseny de Cupra.
El següent pas serà totalment elèctric amb el SUV Cupra Tavascan i ja el 2025 l’Urban Rebel, d’estil urbà. ●
Els sindicats UGT i Co● missions Obreres (CC.OO.) van demanar ahir en un comunicat que els creditors s’adhereixin a la proposta de la SEPI i facilitin l’entrada del finançament públic a la companyia. La posició dels representants dels treballadors arriba després que els fons rebutgessin el
La marca esportiva llança una ofensiva de models fins al 2025 que inclou el petit urbà de Volkswagen
CC.OO. i la UGT demanen als creditors que facilitin l’arribada de l’ajuda pública
La professora d’investiga● ció Marta Reynal-Querol, d’Icrea i del departament d’Economia i Empresa de la UPF, va ser ahir guardonada en la 34a edició dels premis Rei Jaume I en la categoria d’Economia. Els premis, entregats a València, també van reconèixer la pla de la SEPI i en defensessin un d’alternatiu. La direcció de Celsa es va oposar a aquella contraproposta perquè la considera “incompatible” amb el pla de rescat de la SEPI. L’empresa té fins a final de mes per convèncer els creditors sobre el programa públic. / Redacció
La investigadora Marta Reynal-Querol rep el premi Rei Jaume I d’Economia
tasca de Jesús María Sanz Serna, en Investigació Bàsica; Antonio M. de Lacy Fortuny, en Investigació Mèdica; Emilio Chuvieco, en Protecció del Medi Ambient; Montserrat Calleja, en Noves Tecnologies, i Ángela Pérez, en la categoria d’Emprenedoria. / Redacció