Marcelo Hernández,

Bàrman

Tinc 77 anys. Vaig néixer a Quito (Equador) i visc a Nova York des del 1964. Soc bàrman. He servit 50 anys a l’Oyster Bar, de l’estació Grand Central Terminal de Nova York. Estic casat, tinc dos fills, l’Olga i el Leonardo, i dos nets (21 i 17). Política? No en parlo. Creences? Són meves

No, però ja ho deia Frank Sinatra: “Si triomfes a Nova York, triomfaràs a qualsevol lloc!”.

I vostè va triomfar.

Des del dia que vaig començar a l’Oyster Bar, en el meu ambient. I, a més, vaig imposar la migdiada a Nova York.

Quin còctel estava més de moda fa mig segle a Nova York?

El gilbert gin: tres parts de ginebra i una de vermut, que va evolucionar, fins a deu parts a una. I el dry martini.

Haurà sentit moltes converses...

Un bàrman sent però no escolta.

Discreció.

És la virtut suprema en aquest ofici. No esmento mai noms propis.

Ni dels clients habituals?

Els conec pel seu nom de pila més el seu alcohol predilecte: Tom Ballantines, John Stolichnaya, etcètera.

Tot és lleure o hi ha també negoci?

Milers de bons negocis s’han tancat a l’Oyster Bar al tercer tovalló.

Tercer tovalló?

Un per còctel: al primer, uns apunts; al segon, unes clàusules; al tercer, per a la secretària, amb ordre de passar-ho a net.

L’alcohol greixa el capitalisme.

Un dia va començar a estar mal vist fer olor de ginebra a l’oficina, i va créixer el consum de vodka amb Martini.

El cas és mantenir la verticalitat.

Una notícia: des del 2012, els nord-americans beuen més vi que cervesa.

Aprenen coses.

I creixent. Hi ha influït Pequeña España, zona del carrer 14 entre la 6a i la 9a Avinguda: Casa Paco, El Faro, La Bilbaína, Don Quijote, Castellano. Pamplona, Torero...

Té cap còctel de creació pròpia?

Sí, i l’anomeno en mi patio: en vas alt, gel triturat i hi aboco vodka amb suc d’aranja i tònica, i un trosset de llima.

Defensi’l.

Me’l faig al pati de casa, per relaxar-me quan no treballo.

Com definiria la seva feina?

Saps quan comences i no quan acabes.

Deu haver servit celebritats a la seva barra de l’Oyster Bar...

Andy Warhol, Harrison Ford, Liza Minnelli, Anthony Perkins, Marlon Brando, Cantinflas, que no parlava gens...

Expliqui’m alguna cosa d’algun d’ells.

Que enginyós i divertit que era l’actor espanyol Fernando Rey!

Una última ensenyança, Don Marcelo.

Cal estar alerta amb la lluna plena: les persones canvien, per esquerpes o aferrades: compte, bàrman, que passaran coses!