La Vanguardia (Català-1ª edició)
La UE surt al rescat
La resposta contundent de la UE a favor d’Espanya en el seu conflicte amb Algèria no hauria de sorprendre ningú. El missatge contundent del Govern algerià amb què trencava el tractat d’amistat existent amb Espanya s’entén dins la lògica de blocs que la guerra d’Ucraïna està provocant. Algèria és el soci preferent de Rússia al nord de l’Àfrica, i Espanya s’ha alineat de manera molt clara amb la defensa d’Ucraïna i organitzarà la cimera de l’OTAN aquest mes.
És cert que Espanya ha canviat la seva posició sobre el Sàhara, però també ho han fet Alemanya i altres països europeus i la reacció algeriana no ha estat la mateixa. Des del primer dia que el Govern del Marroc va fer públic l’històric canvi de posicionament espanyol sobre el Sàhara, la principal amenaça que planava sobre el nostre país era un eventual tall de subministrament del gas algerià. Però Alger no ha barrejat mai els dos temes i ahir mateix, després de criticar per precipitada la decisió de la Comissió Europea de fer costat a Madrid, va deixar molt clar que continuaria subministrant el gas. No hi ha alternativa. Una cosa és la política i una altra és el negoci. Algèria escenifica el seu malestar amb Espanya, però no es pot permetre el luxe de deixar de vendre el seu gas. I la UE va oferir ahir una imatge clara de consens i unitat. Fa anys, els interessos egoistes de cada país podrien haver prevalgut sobre els del conjunt. Itàlia, especialment, estaria encantada de passar a ser el soci preferent d’Algèria a la zona en perjudici d’Espanya, però avui la Comissió Europea toca el xiulet i els seus membres fan pinya. En aquest sentit, el ministre d’Afers Exteriors, José Manuel Albares, es va moure de pressa i es va presentar ahir a Brussel·les per reunir-se amb el vicepresident de la CE, el letó Valdis Dombrovskis, i aconseguir que digués que el conflicte no era entre Algèria i Espanya, sinó entre Algèria i la UE.
No serà fàcil restablir la sintonia perduda amb Algèria. Bàsicament perquè el país magribí tampoc no té especial interès de fer-ho. Els interessos geopolítics de Rússia i Occident pesen molt. Per això, Espanya va aplicar la realpolitik i es va alinear amb les tesis europees en el Sàhara, que són més pròximes a la causa marroquina que a l’algeriana. Amb la guerra d’Ucraïna, han tornat els blocs i desapareixen les equidistàncies.