Macron alerta del risc de “desordre” i “submissió” si guanya l’esquerra radical

Els sondejos situen al capdavant la coalició de Mélenchon a la primera volta

Els reflexos gaullistes no perden vigència a França: “Moi ou le chaos” (Jo o el caos). Hi ha dubtes sobre si el general va pronunciar aquesta frase, però importa poc. La història l’hi va atribuir. I aquesta era, certament, la seva actitud de fons, la mateixa que ara adopta Emmanuel Macron davant les eleccions legislatives de demà i del dia 19.

L’actual president francès es presenta com a garant d’estabilitat davant l’amenaça de “desordre”, intern i internacional, que generaria, segons la seva opinió, un triomf d’“els extrems”, de l’esquerra radical liderada per Jean-Luc Mélenchon i de la ultradreta de Marine Le Pen.

Macron ha fet una campanya tardana, de baixa intensitat. Només ha premut l’accelerador al final perquè ha vist les orelles al llop. Diversos sondejos plantegen la possibilitat d’un triomf molt ajustat, a la primera volta, de la Nova Unió Popular Ecològica i Social (Nupes), un artefacte polític en què gaudeix d’una posició dominant el partit de Mélenchon, La França Insubmisa (LFI). Com a socis menors figuren Europa Ecologia

Els Verds, el malmès Partit Socialista (PS) i el vell Partit Comunista (PCF). Per primera vegada en la història de la V República, l’esquerra radical, populista i amb rampells antisistema porta la veu cantant davant l’anomenada “esquerra de govern”, la més realista, pragmàtica i amb experiència de poder. Els moderats –és a dir, el PS i un sector dels verds– s’han prestat a seguir el joc a Mélenchon per pur instint de supervivència a curt termini, per mantenir una presència a l’Assemblea Nacional.

En els seus últims desplaçaments –al departament meridional del Tarn i al Sena Saint-Denis, a la perifèria de París–, Macron va llançar dards contra Mélenchon i Le Pen, però gairebé sense esmentar-los. El president va advertir que “no hi ha diner màgic” –en al·lusió al dispendiós programa econòmic de l’esquerra– i que, en política internacional, els seus principals rivals sembrarien “desordre” i facilitarien la “submissió” (a Rússia). “Res no seria més perillós que afegir al desordre mundial un desordre francès que proposen els extrems”, va dir el cap d’Estat.

Macron va subratllar que necessita “una majoria forta i clara” a l’Assemblea Nacional. Tot i això, anticipant que pugui no haver-n’hi, va prometre també consens, cosa que ell anomena “un nou mètode”, diferent de la verticalitat practicada durant el primer mandat. El president, que ahir es va reunir amb els líders dels sindicats, s’ha tret de la màniga la idea de crear un “consell nacional de la refundació”, una espècie de fòrum en què tindrien cabuda, a més dels parlamentaris, alcaldes, sindicats, empresaris i, fins i tot, ciutadans escollits a l’atzar. La seva funció seria consensuar grans polítiques nacionals. La proposta, encara molt vaga, ha estat rebuda amb bastant escepticisme sobre la seva utilitat pràctica.

Si a les presidencials de l’abril Macron es va haver d’enfrontar a Le Pen, a les legislatives el perill es diu Mélenchon. La unió de les esquerres i el carisma de Mélenchon han col·locat el Nupes en una situació molt favorable a la primera volta. Quedar primers en percentatge de vots ja seria un triomf moral molt important, encara que al segon torn això no es tradueixi en una

El titular d’Economia diu que Mélenchon pot portar França a una ruïna com la Grècia de Tsipras

majoria d’escons. Segons les mateixes enquestes que apunten a la victòria de l’esquerra diumenge, seran els macronistes els que assoliran, de llarg, el primer lloc en escons al segon torn, gràcies al sistema electoral majoritari.

Per mobilitzar els electors, temptats per una abstenció que podria ser rècord, des del bàndol governamental es llancen advertències molt serioses sobre l’efecte d’una eventual majoria esquerrana a l’Assemblea, una possibilitat remota però no totalment descartable si hi hagués una confluència dels vots de protesta i anti Macron. El ministre d’Economia i Hisenda, Bruno Le Maire, va qualificar Mélenchon de “Chávez gal” i va dibuixar un escenari de malson si el seu programa de govern s’arribés a aplicar. França acabaria com Veneçuela, l’Argentina o la Grècia de Tsipras, atacada pels mercats i pràcticament a la ruïna. ●

Bob Edme / AP L’esquerra de Mélenchon encapçala les preferències dels francesos, segons els sondejos