La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’Executiu prova de tancar la bretxa oberta per Algèria en la política exterior
El Govern central qualifica de deslleial el PP, que demana la compareixença de Sánchez
El Govern espanyol ja va recórrer a la Unió Europea per parar els peus al Marroc per l’assalt massiu d’uns 8.000 migrants a Ceuta el maig del 2021 i que va denunciar com un intent de “xantatge” a Espanya. La frontera d’aquesta ciutat autònoma és també la de la Unió Europea, que va intervenir-hi en vista de l’“agressió” soferta. Després de feines diplomàtiques i polítiques complexes, Pedro Sánchez va aconseguir recompondre la relació del règim de Mohamed VI, però el canvi de posició sobre la qüestió del Sàhara va esquerdar la també estratègica relació d’Espanya amb Algèria, que dijous va deixar en suspens el tractat d’amistat i cooperació del 2002. El Govern central va tornar a recórrer d’urgència a les institucions comunitàries. I a la Moncloa van celebrar-hi ahir la “posició de fermesa” expressada per la Comissió Europea contra Algèria, i el “tancament de files” de Brussel·les, després de la reunió mantinguda entre el ministre José Manuel Albares i el vicepresident executiu Valdis Dombrovskis.
D’aquesta manera, el Govern espanyol manté ferma la seva posició respecte a les relacions amb Algèria, Marroc i en vista del conflicte del Sàhara. Però de la mateixa manera que ho va fer Albares des de Brussel·les quan va denunciar l’actitud del Partit Popular, a la Moncloa van centrar-se també en Alberto Núñez Feijóo, a qui van titllar de ser “un irresponsable” per criticar el president del Govern central per la “posició unilateral d’un tercer país”. I van qualificar de “deslleial” l’actitud del líder del principal partit de l’oposició. “Hi ha moments per ser govern i per ser oposició, i d’altres per ser Espanya”, van recriminar el president del PP.
El mateix Pedro Sánchez va evitar ahir qualsevol referència a la crisi amb Algèria en els dos actes públics en què va intervenir, igual que durant la vigília. El cap de l’Executiu, de fet, només va al·ludir a Algèria en la compareixença de dimecres al Congrés per assegurar que no hi havia cap problema al respecte, hores abans que el país nord-africà obrís la nova crisi.
Malgrat que tota la gestió d’aquest nou incendi diplomàtic i polític la porta Albares, altres membres del Govern espanyol, com Nadia Calviño, Isabel Rodríguez, Reyes Maroto o Raquel Sánchez, sí que van confiar ahir que aviat es puguin reconduir les relacions amb Algèria. També amb un missatge de fermesa: “El Govern treballarà amb absoluta determinació per defensar l’interès general del nostre país i sobretot de les empreses espanyoles”, va afirmar la portaveu de l’Executiu. Albares, des de Brussel·les, va destacar aquest missatge de fermesa quan va assenyalar que es vol mantenir una relació amb Algèria basada en l’“amistat, el diàleg, el respecte mutu i la noingerència en afers interns”. Una no-ingerència que no va especificar però que apunta cap a la posició d’Espanya respecte a la seva política amb el Sàhara.
Tot i que sobre les possibles conseqüències d’aquest xoc amb Algèria quant al preu del gas que ven a Espanya, la resposta del Govern central no va ser gaire concloent. “No hi ha ara mateix cap dada, cap informació, cap indici que hagi d’afectar al subministrament de gas”, va al·legar el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. Precisament, Algèria va informar ahir Brussel·les que no tallarà el subministrament.
Malgrat el suport de la Comissió, l’Executiu no va rebre el suport del principal partit de l’oposició, que posa el seu punt de mira en la política exterior del Govern, juntament amb l’econòmica. El PP va sol·licitar la compareixença urgent al Congrés del president Pedro Sánchez perquè expliqui la crisi amb Algèria. La portaveu popular, Cuca Gamarra, també va lamentar que les línies d’actuació en política exterior, una política d’Estat, no s’estiguin
La Moncloa celebra el “tancament de files” de Brussel·les i critica la “irresponsabilitat” que atribueix a Feijóo
Els populars acusen el president de no compartir les línies en política exterior, que són una qüestió d’Estat
compartint amb el principal partit de l’oposició.
En un context de dificultats econòmiques i d’alça dels preus de l’energia, el PP considera preocupant que el Govern “ofengui” un dels principals proveïdors de gas. Mentrestant, es continuen sol·licitant explicacions sobre el “gir” respecte a la resolució del conflicte del Sàhara i sobre l’espionatge del mòbil del president. En paral·lel, la formació de Núñez Feijóo va sol·licitar la compareixença del ministre d’Exteriors al Senat. De moment, els ministres de Podem mantenen una actitud prudent.
En aquest context de crisi diplomàtica, l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero i l’exministre Miguel Ángel Moratinos es reunien ahir a Tànger amb el ministre d’Exteriors marroquí, Nasser Burita, en unes jornades interculturals. ●