La Vanguardia (Català-1ª edició)
Teresa Ribera, vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica “França ara està oberta a la represa del gasoducte Midcat”
La vicepresidenta tercera del Govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic arriba satisfeta a l’entrevista amb La Vanguardia. Ens ha citat, per motius d’agenda, en un marc poc habitual, el Jardí Botànic de Madrid, on arriba amb el que potser sigui l’èxit polític més important de la seva carrera. Ha aconseguit tota una fita en la Unió Europea: que la Comissió aprovi l’excepció ibèrica, contra molts pronòstics, que apostaven pel fracàs. Un “mecanisme innovador” que permet limitar els preus del gas al mercat majorista i abaixar així la tarifa elèctrica als gairebé 11 milions de consumidors del mercat regulat a Espanya. Hi ha més notícies. França està canviant de posició respecte a les connexions elèctriques i gasistes amb Espanya. França ara està més oberta a la represa del gasoducte Midcat.
El Govern algerià s’ha encarregat d’aigualir-li aquesta festa. El que sempre va ser el primer proveïdor de gas d’Espanya acabava d’anunciar (divendres) la suspensió de relacions comercials amb Espanya. Malgrat que Algèria ja s’ha retractat en la seva posició, advertida per la Unió Europea, l’alarma continua disparada.
Està en risc el subministrament del gas a Espanya després d’aquest episodi amb Algèria? El subministrament no corre risc. La relació entre Espanya i Algèria és prou important, sòlida i àmplia, tant en el temps com en els temes d’interès, per desitjar una ràpida recuperació d’aquesta situació. Pel que fa al gas, es tracta de relacions contractuals entre empreses privades que es regeixen per contractes privats que fa mesos que negocien el preu. Són contractes que jo espero que quedin al marge d’aquest posicionament polític i res no fa pensar que no hagi de ser així.
En un hipotètic cas de talls, té Espanya capacitat per prescindir del gas d’Algèria?
Prefereixo no parlar d’hipòtesi. Afortunadament, les empreses energètiques espanyoles han desenvolupat els últims 15 anys una política de diversificació en termes de seguretat energètica, que ens permet jugar amb un ventall més ampli davant situacions de gran vulnerabilitat d’altres països, fins i tot de la Unió Europea, que tenen una depen
La Vanguardia
Seguretat gasista “El gas d’Algèria no corre risc, es regeix per contractes privats al marge de la política”
Espanya i França “França té problemes en unes quantes centrals nuclears, necessita connexions”
Espanya i Algèria “La relació amb Algèria és sòlida i àmplia; cal desitjar una ràpida recuperació”
Itàlia i Algèria “No crec que l’amistat d’Itàlia i Algèria ens hagi d’amoïnar en absolut”
dència d’un 40%, d’un 60% o d’un 80% del gas que fan servir procedent d’un únic país, en aquest moment particular, com és Rússia.
Els últims mesos, Itàlia i Algèria han intensificat la seva relació. Espanya en pot sortir perjudicada?
La nostra relació amb Itàlia és boníssima. No crec que les seves relacions amb Algèria ens hagin d’amoïnar en absolut. La situació d’Itàlia és molt més complicada que la nostra. Un 40% del gas que consumeixen procedeix de Rússia. És lògic que busquin alternatives que suposin superar aquesta vulnerabilitat, i és natural que s’hagin embarcat en aquesta conversa amb Algèria. Nosaltres també hem mantingut una relació amb Itàlia arran dels debats sobre com construir aquesta seguretat energètica. Per a un increment de l’exportació de gas a Itàlia, la premissa més important amb què treballa Algèria és un