La Vanguardia (Català-1ª edició)
La congelació d’actius d’oligarques i aliats de Putin a la UE s’estanca
París i Roma lideren el bloqueig de fons, iots i cases de les figures sancionades
La llista d’actius propietat d’oligarques russos i aliats polítics de Vladímir Putin congelats arran de la guerra d’Ucraïna és una bona guia dels gustos i rutes dels megarics a Europa: un iot de tendre nom ( Amore Vero) amb set suites, piscina i pista per a helicòpters atracat a La Ciotat, a la Provença, mansions a la costa de Sardenya, un Mercedes blindat valorat en 600.000 euros o superiots que competeixen per diferents rècords, des de l’embarcació de vela més gran del món fins a la més cara.
Tot i que des del febrer la relació d’individus i organismes castigats pels seus lligams amb el Kremlin no ha deixat de créixer fins a incloure avui 1.157 persones i 98 entitats, les notícies sobre la congelació de béns escassegen. El grup de treball de la UE que supervisa les sancions es va reunir divendres. Els governs van informar dels seus avanços i dificultats a l’hora d’identificar els propietaris reals dels béns comprovats, van presentar les seves últimes dades, però la Comissió Europea continua sense actualitzar la xifra d’actius congelats.
A primers d’abril, Brussel·les va parlar de 29.500 milions d’euros, a més de transaccions valorades en 196.000 milions. Un document intern d’aquell mateix mes eleva el total a 36.300 milions d’euros, entre actius financers i propietats. El gruix de la xifra correspon a reserves del Banc Nacional de Rússia congelades per París que, juntament amb Roma, lidera les intervencions de béns de luxe. El valor dels actius bloquejats a oligarques s’eleva a 10.000 milions d’euros, una xifra semblant que es preveu als Estats Units, expliquen fonts comunitàries, tot i que Washington ha immobilitzat 100.000 milions de dòlars a l’emissor central rus.
Les xifres varien contínuament, insisteixen a Brussel·les. Però el cert, “és que fa temps que els canvis no són dramàtics”, admeten fonts europees. Per la naturalesa dels béns afectats, ocults després d’un embolic d’intermediaris i estructures jurídiques diverses, és impossible saber quin és el potencial de les sancions. Però, “malgrat que anem pel bon camí, no som on ens agradaria estar”.
En el punt de mira hi ha, entre altres Alexei Mordaixov, president del conglomerat Severstal, un dels homes més rics de Rússia, amb una fortuna estimada en 30.000 milions de dòlars. O Alixer Usmanov, amb 17.600 milions de dòlars en el seu historial segons Forbes, amo del diari Kommersant; l’antic propietari del Chelsea, Roman Abramovic, titular d’un patrimoni valorat en 12.400 milions, a més de Mikhaïl Fridman i Piotr Aven, cofundadors de l’Alfa-Bank.
Tot i que al principi va ser relativament fàcil identificar els seus actius a Europa, de vegades perquè els seus propietaris van tenir la mala decisió d’haver enviat els seus vaixells al taller, com va passar amb el megaiot Dilbar, precintat a Hamburg, valorat en uns 600 milions de dòlars, els ministeris de Finances europeus tenen cada vegada més dificultats legals per aplicar les sancions. Alemanya va trigar setmanes a provar que el Dilbar era propietat d’Usmanov. A l’abril hi havia diversos països que no havien notificat cap operació. Espanya no apareix al document, però al març el Govern espanyol va informar del bloqueig d’un iot propietat al port de Barcelona, on el reparaven, i un altre a Calvià, entre altres operacions.
Brussel·les no vol assenyalar cap país amb el dit. “Cada estat membre és diferent i té regulacions diferents en aquest terreny, a més de diferents històries i diferents nivells d’exposició a Rússia”, expliquen les fonts consultades per explicar la desigual contribució a les sancions, que impliquen la immobilització d’actius i el veto a l’entrada en territori comunitari.
La Comissió no es resigna i al maig va proposar de tipificar com a delicte l’incompliment de les sancions, a més de reforçar les normes sobre recuperació i decomís d’actius. Tot i que es parla de passar de la congelació a confiscació d’actius i fer servir els ingressos per pagar la reconstrucció d’Ucraïna, el procés s’anuncia ardu i incert.
A més de tots els membres de la
Duma, actors de l’aparell propagandístic rus, militars responsables de les operacions a Butxa i Mariúpol, el mateix Putin i el ministre Serguei Lavrov, a la llista hi figuren també Vladimirovna Vorontsova i Katerina Vladimirovna Tikhonova, les discretes filles del president. I al juny la UE hi va afegir el nom d’una dona, Alina Kabaeva. És presidenta del consell d’administració de National Media Group però no una executiva més: Kabaeva “està estretament vinculada al president Vladímir Putin”, diu l’anunci oficial. Entenguem-nos: és la seva nòvia.
El veritable objectiu de les sancions contra els aliats del president no és cap altre que, a còpia de limitar els seus moviments i boicotejar el seu estil de vida, erosionar el suport a Putin. Paral·lelament, la UE aplica sancions comercials sense precedents per danyar l’economia russa. És menys vistós que el càstig als oligarques, però en teoria és més eficaç per frenar la seva maquinària de guerra. ●
Problemes legals expliquen que la xifra de béns congelats per la UE amb prou feines hagi variat des de l’abril