La Vanguardia (Català-1ª edició)
Rius de mort a l’Amazònia
Poques esperances per als dos investigadors desapareguts al Brasil
La llanxa en què es desplaçaven pel riu amazònic el periodista britànic Dom Phillips i l’etnòleg brasiler Bruno Araújo Pereira tenia un motor forabord de 40 cavalls, 70 litres de combustible i 7 bidons buits. La del seu presumpte assassí, Amarildo da Costa de Oliveira, el Pelado, caçador i pescador furtiu, amb presumptes lligams amb el narcotràfic, anava equipada amb un motor de 60 cavalls.
Amb aquesta diferència de potència no és difícil imaginar-se el possible desenllaç de la persecució que, segons els indicis, va ser diumenge passat pels meandres del riu Itaqui, un afluent de l’Amazones a la frontera amb el Perú que dona accés a la immensa reserva indígena de Vale do Javari.
Des d’aquell dia no hi ha rastre de Pereira i Phillips, que feien una feina d’investigació periodística a la zona. Després de detenir Oliveira dimarts, la policia brasilera va trobar a la seva llanxa una escopeta de caça amb municions, una petita quantitat de cocaïna i restes de sang. Diversos testimonis afirmen que van veure Oliveira armar-se i dirigir-se pel riu darrere dels dos investigadors.
Divendres es va donar la pitjor notícia fins a la data després d’una setmana de recerques amb llanxes militars, bussejadors i centenars de voluntaris indígenes. La policia federal havia trobat “matèria orgànica aparentment humana” a prop del municipi d’Atalaia do Norte, cap a on es dirigien els dos investigadors. El president brasiler Jair Bolsonaro va dir dissabte que “parts d’un cos humà van aparèixer flotant al riu”. Es farà na prova d’ADN per esbrinar si les restes són de Pereira i Phillips.
Hi ha més motius per pensar el pitjor. Oliveira havia amenaçat més d’una vegada Pereira, exfuncionari de la Fundación Nacional del Indio (Funai), institució federal responsable de vetllar pels interessos de les 254 ètnies indígenes al Brasil, la majoria a l’Amazònia. “Vull saber si (Pereira) dispara bé”, va dir una vegada, segons testimonis.
Pereira se situava en el punt de mira de molts delinqüents locals després de denunciar les constants invasions violentes a la reserva de Vale do Javari per part de caçadors i pescadors furtius, miners i fustaires il·legals, molts d’ells armats.
L’anomenada Triple Frontera del Brasil, el Perú i Colòmbia és el nexe més lucratiu de la delinqüència organitzada de la selva amazònica. Sense carreteres, els rius són les principals rutes per al contraban de cobejades matèries primeres, des de la carn de tracajà, (tortuga de riu), i de l’enorme peix pirarucú, fins a fustes precioses, or i pedres precioses .
Aquestes activitats són il·legals si es duen a terme dins del territori indígena de Vale do Javari, que s’estén a través de 85.000 quilòmetres quadrats, gairebé igual que Portugal, al llarg de la frontera amb el Perú. “La violència i els assassinats són habituals”, va dir un advocat de Rio de Janeiro, que ha treballat amb els marubo a la zona. “He vist casos de persones assassinades per la lona d’un camió”.
En anys recents, l’extracció il·legal s’ha ajuntat amb el negoci de drogues . “Aquí sempre hi havia fustaires, garimpeiros, pescadors i caçadors il·legals”, va dir Antenor Vaz, excap de la Funai a Vale do Javari, en un podcast del diari Folha de São Paulo. “Però des del 2019 manen els narcos de Comando Vermelho”.
Pereira i Phillips poden haver pagat el preu per interferir en els interessos dels dos grups de delinqüents. Segons una investigació del diari O Globo se sospita que un capo del narcotràfic pot haver encarregat l’assassinat de Pereira per haver investigat el tràfic il·legal de carn i peix per blanquejar diners procedents de les drogues.
Bolsonaro va provocar indignació quan va acusar els dos desapareguts d’haver anat “a l’aventura” recorrent els perillosos rius de l’Amazònia occidental sense escorta policial. En realitat, el comentari delata la debilitat del sistema de protecció i seguretat a l’Amazònia sota Bolsonaro. La desaparició “passa en un context de desprotecció de terres indígenes, desmantellament d’òrgans de protecció mediambiental (...) i promoció de l’odi contra indígenes, tècnics i professionals de la premsa”, va denunciar la comissió de drets humans Dom Paulo Evaristo Arns.
Pereira, de 41 anys, defensor del dret dels pobles sense contacte a mantenir-se aïllats, és un exemple del que passa. Va ser acomiadat de la Funai el 2019 en una purga d’experts que va facilitar l’entrada d’evangèlics probolsonaristes a la fundació.
Així mateix, un sistema policial i jurídic privat de recursos en àrees tan remotes és una garantia d’impunitat per als delinqüents. El 2019, un funcionari de la Funai va ser assassinat a Tabatinga, a 30 quilòmetres d’on van desaparèixer Phillips i Pereira. Ningú no ha estat jutjat. La seu de la Funai a Tabatinga ha estat incendiada vuit vegades des del 2019 .
Bolsonaro no ha amagat mai el seu rebuig de la demarcació de territoris indígenes com Vale do Javari. Sis ètnies indígenes habiten a la reserva, protegides –en teoria– per la constitució brasilera. L’Amazònia occidental acull també la concentració més gran del món de pobles originaris sense contacte. Malgrat que tenen protecció formal, molts creuen que el discurs de Bolsonaro i el seu govern autoritzen les invasions i la violència.
Per a Pereira i Phillips, la feina d’investigació i denúncia de la delinqüència en el Vale do Javari, lluny de ser una aventura, era un servei públic. Phillips, nascut fa 57 anys a Merseyside, Anglaterra, col·laborador de The Guardian, és el periodista que més exclusives ha tret sobre la destrucció mediambiental i social a l’Amazònia, bé sigui a mans de narcotraficants i miners il·legals o de grans magnats de la indústria de la carn o la soja. El seu viatge pel riu Itaqui hauria servit per acabar un llibre en què pretenia elaborar un pla per salvar l’Amazònia. ●
“La violència és habitual: he vist casos de persones assassinades per la lona d’un camió”
Hi ha indicis que un capo va manar matar-los per haver investigat el tràfic de peix i carn per blanquejar