L’ocupació d’habitatges, a l’alça

Càritas Barcelona calcula que l’any passat hi va haver a la capital catalana més de 14.000 denúncies per ocupació d’un habitatge. Una xifra certament important i que respon a diversos factors, sent potser el principal l’existència de desenes de milers de pisos buits, en la seva gran majoria propietat de fons d’inversió i d’entitats bancàries.

Catalunya va ser la comunitat amb més denúncies presentades el 2021 per violació de domicili i usurpació d’habitatge, amb el 42,3% del total d’Espanya. El creixent fenomen del sensellarisme, que s’alimenta de derivades com l’alt preu dels lloguers, la pràctica inexistència d’un parc d’habitatge públic i la creixent exclusió social, aboca cada vegada més ciutadans a ocupar un pis o un local buits. Sense oblidar l’aparició de grups mafiosos que ofereixen habitatges a persones d’escassos recursos i a immigrants sense papers a canvi del 2.000 o 3.000 euros.

La conseqüència de tot això és que desenes de milers de pisos deshabitats a Catalunya acaben convertits en habitatges ocupats. També ajuda l’augment dels desnonaments i execucions hipotecàries. Els primers han assolit la xifra de 2.140 en el primer trimestre de l’any –un cada 55 minuts– i les segones van pujar un 57% l’últim trimestre del 2021. Fa anys que Catalunya encapçala el rànquing de desnonaments per comunitats autònomes, i la causa principal és l’impagament del lloguer.

Aquestes dades expliquen l’elevat nombre d’ocupacions de pisos deshabitats, tant de grans tenidors com de ciutadans particulars, que genera paral·lelament una mena de llei de la selva en què moltes vegades les màfies imposen abusos i extorsions. Promotors i gestors immobiliaris admeten també que hi ha un dèficit d’habitatge públic però assenyalen que això no pot justificar ocupar un pis privat, i fins i tot critiquen que, segons el seu parer, la legislació i alguns ajuntaments estan fomentant les ocupacions.

Aquest és un problema social complex que té moltes cares i molts sectors implicats i que afecta administracions, propietaris –grans i petits–, promotors immobiliaris i sobretot milers de ciutadans i famílies que es veuen forçats a l’ocupació després de ser desnonats o perquè estan en situació irregular. Es fa urgent, doncs, que s’implementin els canvis legislatius i acords entre administracions que facin possible que els milers de pisos actualment deshabitats i que són objecte d’ocupacions puguin destinarse a lloguer social i ser gestionats pel sector públic per poder donar resposta a la crisi habitacional. ●

L’existència de desenes de milers de pisos buits a Catalunya facilita les violacions de domicili