La raó per la qual els indis van deixar de ser tan alts

“Els nadius que van viure ■ del bisó van ser una de les poblacions més altes del món”, explica el biòleg Alex Richter-Boix a El primate que cambió el mundo (Geoplaneta). Fins i tot els seus enemics reconeixien que entre els indis hi havia persones d’estampa majestuosa. Cridava l’atenció per la seva estatura el sioux Núvol Vermell, l’únic indi que ha guanyat una guerra als Estats Units, i no només una batalla. No era un cas infreqüent. Un dels guerrers que va participar en Little Bighorn, la derrota de Custer i el 7è de Cavalleria es deia precisament Toca els Núvols. Tot i això, les generacions que van sobreviure a l’adeu del bisó, forçades a canviar de dieta i forma de vida, van ser més baixes que les dels seus pares i avis. Dietistes i nutricionistes recorden aquestes dades per elogiar la carn de bisó, de la qual avui es consumeixen uns 450.000 quilos al mes als EUA. els seus animals en àmplies extensions de terreny. Els seus bisons serien l’equivalent als porcs ibèrics de les deveses. Per als visitants, la contemplació d’aquests ramats, majoritaris en comparació amb els que pasturen en absoluta llibertat a les terres federals, és el més semblant a un viatge en el temps. L’àguila calba ja no és l’únic símbol nacional dels Estats units.

El president Barack Obama va aprovar en el seu segon mandat que el bisó fos el “mamífer nacional” del país, gràcies al consens assolit entre els polítics demòcrates i republicans. Els EuA reconeixien d’aquesta manera la importància d’un animal que va estar a punt de desaparèixer per declaracions com aquesta, que va fer el 1867 el coronel Richard Irving Dodge: “Mateu tots els bisons que pugueu. Cada bisó mort és un indi menys”. ●