El dèficit de lloguer social no justifica les ocupacions, clamen promotors i API

desviat l’ocupació a pisos i locals comercials que han cessat la seva activitat, apunta Raúl Martínez, subdirector els últims anys de la fundació Cepaim.

Altres motius són “l’augment dels desnonaments, som en el mateix nivell que l’últim trimestre del 2019, i l’increment de les execucions hipotecàries, que van créixer un 57% el quart trimestre del 2021”, alerta sònia Lacalle. Durant els tres primers mesos d’aquest 2022 es van executar 2.410 llançaments, un 21,8% dels que es van fer en el conjunt d’Espanya. “un 40% de les persones ateses ara per Càritas –afegeix– viuen en una habitació rellogada davant un 25% del 2017”.

Carme Trilla, presidenta de la fundació Hàbitat 3, no és l’única que reivindica “un pacte d’Estat per dedicar els immobles buits, que són un calador d’ocupacions, a lloguer social. Fins i tot a nosaltres, que som gestors d’habitatge social, ens ocupen pisos, s’ha de lluitar contra la idea que això és correcte”. Trilla apressa a aprovar una “normativa que permeti treure en dos dies” les persones que usurpen una casa. “Això és la llei de la selva, les màfies, quan entren en una propietat, no distingeixen si és d’un gran tenidor o d’un ciutadà”, afegeix.

“Hem de ser curosos, hi ha qui vol donar a entendre, de manera interessada, que no pots anar a comprar el pa perquè quan tornes a casa te l’han ocupada i això és una fal·làcia”, adverteix santi Mas de Xaxàs. Aquest activista de la PAH precisa que la immensa majoria de casos són d’immobles buits pertanyents a grans propietaris i que per això estan “plenament legitimats, especialment els que són o van ser de bancs rescatats amb diners públics o que han acabat en mans de fons voltor”. I, subratlla: “El problema és la falta d’un parc d’habitatge públic, a la unió Europea això no passa, les persones que aquí ocupen tindrien un pis públic on viure”.

Els promotors i els gestors immobiliaris assumeixen que el dèficit de pisos socials és la base del problema. Però alerten que això no justifica que s’usurpin cases. I van més enllà. “En lloc de buscar alternatives públiques se substitueixen per les ocupacions, determinades administracions locals ho permeten i fins i tot ho promouen”, denuncia Enrique Vendrell.

“Estem enviant un missatge equivocat a la societat, en percebre l’ocupació com a una cosa lícita, les persones vulnerables que volem protegir acaben a mans de màfies”, destaca Montserrat Junyent, responsable de l’àrea jurídica del Consell de Col·legis d’Agents de la Propietat Immobiliària de Catalunya. “La falta d’habitatge no és culpa del sector privat –prossegueix–, sinó de l’absència de polítiques públiques”.

un altre element controvertit és el del paper de les policies. “No tenen prou cobertura legal per entrar i treure la gent sense títol; hi ha molta prevenció si no hi ha una resolució judicial”, continua Vendrell. “si hi hagués mecanismes legals per actuar ràpid no hi hauria tants problemes”, afirma Xavier Vilajoana, president de l’Associació de Promotors de Catalunya (APCE), col·lectiu que assegura que té cada vegada més casos de promocions noves a punt de lliurar que són usurpades, per la qual cosa es veuen obligats a reforçar la vigilància.

“A Catalunya no hi ha més ocupacions perquè els Mossos d’Esquadra no actuïn, sinó perquè la situació és diferent, amb més habitatges buits, més famílies vulnerables, amb menors...”, defensa Pere Ferrer, director general de la Policia de la Generalitat. “L’actuació policial segueix el marc legal,

Un 29% de la població catalana pateix exclusió social, un 12% més que el 2018, segons l’informe Foessa

La policia catalana nega inacció i recorda que s’ha d’atenir a les garanties que fixa el marc legal

té en compte aquesta realitat complexa –prossegueix– i busca un equilibri en què hi hagi prou garanties per a tothom, per als afectats, per als ciutadans en general i per als mateixos agents”. Així, recorda que si l’ocupació ha estat pacífica, hi ha voluntat de permanència (s’ha configurat un domicili) i no coincideixen altres elements delictius (que es conreï marihuana o hi hagi grups criminals, per exemple), tret que s’hagi descobert in fraganti (després de saltar una alarma o perquè els veïns o els mateixos agents ho hagin vist), no hi ha cobertura per entrar i fer fora els ocupants, cal un requeriment judicial.

Les xifres de denúncies dels Mossos d’Esquadra són molt semblants a les del Ministeri de l’Interior. La policia catalana en va rebre 7.174 el 2021. És un volum sensiblement més gran que el que hi havia els anys de la crisi immobiliària. El 2012, per exemple, se’n van registrar 1.847. “La quantitat ha anat creixent gradualment any rere d’any –constata Ferrer– a mesura que l’estoc d’immobles buits ha anat augmentant i també la necessitat d’habitatge de col·lectius vulnerables”. Els Mossos, insisteix el director general, són l’última baula d’un problema i se’ls demana que el resolguin quan no poden. ●