La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Vull confiar en els terminis del Ministeri”
Oriol Bossa és el nou alcalde de Sant Feliu de Llobregat, en compliment de l’acord de legislatura entre el seu partit, ERC, i els comuns. La capital del Baix Llobregat està immersa en les obres més transcendents de les últimes dècades: el soterrament de les vies del tren, reclamat durant quaranta anys.
És el primer alcalde d’ERC a la capital del Baix Llobregat des que es va recuperar la democràcia. Simbòlic?
Que una formació com la nostra, republicana, d’esquerres i independentista, aconsegueixi aquesta alcaldia, té una càrrega simbòlica important.
És alcalde amb un pacte amb els comuns i el suport de Tots, la marca local de Junts. La política local trenca blocs?
A Sant Feliu de Llobregat ho hem fet. Es tracta de ser generosos i tenir capacitat d’escoltar i entendre en tot moment.
La transformació de la riera de la Salut, un dels acords amb Tots, és complexa. Què n’espera, d’aquest sector? L’objectiu més important és dignificar la zona nord de la ciutat. Ara mateix qualsevol persona que vulgui fer el camí de la riera per arribar a Collserola passarà per uns polígons. La imatge es pot millorar. Un dels encàrrecs del nou pla del parc natural és crear àrees de transició entre la muntanya i la ciutat. Hi ha molts propietaris; arribar a una entesa serà una de les dificultats. Tenen drets urbanístics.
Barcelona ha de governar tenint més en compte els efectes de les seves polítiques en les poblacions de l’entorn?
La resposta lògica és dir que sí. De vegades ens trobem amb polítiques que es decideixen a Barcelona i que tenen efectes col·laterals en tot l’entorn. Un pensament més racional és que nosaltres també prenem decisions que poden afectar poblacions veïnes i no ens aturem a pensar-hi. Un exemple: Sant Joan Despí va adoptar la zona de baixes emissions (ZBE) i no ens en van dir res. Aquesta manera d’actuar no és estrictament barcelonina.
Així doncs, falta coordinació entre els ajuntaments?
Falta coordinació, sobretot en els espais comuns. L’exemple més clar és la mobilitat: no hi ha res més metropolità. Tot i això, hi ha una normativa que ens obliga a tenir una ZBE, però deixa que cada Ajuntament s’espavili pel seu compte. Llavors, anirem aprovant cada un les nostres ZBE en diferents moments, i qui viurà en el caos serà el ciutadà. No sabrà què ha de fer quan circuli per diferents poblacions, on el multaran i on no. El més racional hauria estat aprovar les ZBE en totes les ciutats alhora, posarho fàcil a la gent. ●
Soterrament “És un dels canvis urbans més importants que viurà el país”
Mobilitat “S’haurien d’aprovar totes les zones de baixes emissions alhora”