La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els llibres tornen a la normalitat
La Fira del Llibre de Madrid iguala les vendes de l’edició de l’any 2019
que es convertissin en preceptors de llibres, com TikTok, que creix més d’un 200%”.
Sobre els títols crossover (els que connecten tant amb joves com amb adults), Zamarrón destaca dues qüestions, “la purament literària, que és que els llibres juvenils estan tractant importants temes psicològics i socials; i un fenòmens sociològic, que els que van créixer llegint Harry Potter i Crepuscle ja són més grans, però continuen volent llegir llibres juvenils, la barrera s’ha difuminat tant que fins i tot ha sorgit l’etiqueta new adult”.
Dins dels cicles del mercat, els editors coincideixen que el repunt del juvenil s’ha donat durant la pandèmia. “Veníem de cinc anys de poques vendes –admet Zamarrón–, però ara s’han disparat, sobretot el middle grade, la franja entre 6 i 12 anys, especialment amb la fantasia. Hi va haver en la història altres moments realistes, amb els diaris de Greg, de Nikki o de Sofia, però avui la tendència és fantàstica”.
Alexandre López, organitzador de Lit Com Madrid, coordina diverses taules rodones a la fira, entre les quals, la de literatura juvenil. “Aquest any hem parlat dels llibres juvenils com a eines de crítica política i social”. L’autora valenciana Arantxa Comes, una de les participants, ens diu que “hi ha un prejudici fals que la literatura infantil i juvenil no pot tractar certes temàtiques o fer servir certes veus, com si els personatges haguessin de ser simples. Però els joves no són ximples, i la literatura sempre envia un missatge, encara que sigui amb l’escena d’un grup d’amics prenent un cafè”. En aquest rerefons crític, opina, hi nia una part de l’èxit actual del fantàstic i la ciència-ficció: “Jo he tractat l’ecologisme, el feixisme, el terrorisme... Els joves estan molt disposats a canviar el món. L’èxit mundial d’Els jocs de la fam va ser enorme, i l’obra no deixa de ser una crítica al capitalisme en tota regla. O podem parlar també d’El conte de la serventa...” ●
Tot i que les xifres no se sabran fins demà dimarts, les estimacions semblen indicar que les dades de facturació i visitants de la Fira del Llibre de Madrid –que s’ha celebrat del 27 de maig al 12 de juny al parc del Retiro– seran semblants a les del 2019, últim any abans de la pandèmia quan, a més, es van batre tots els rècords de la fira. “Llavors van ser 550.000 llibres venuts i 10 milions d’euros de vendes” (aproximadament, la meitat de Sant Jordi), recorda, des del seu despatx a la cabina central del recinte, Eva Orúe, directora de l’esde
Més de 4.000 autors han signat llibres al llarg de 17 dies, en què s’han venut uns 550.000 títols
veniment des del gener.
Aquest any no s’ha pogut mantenir la tradició de tenir un país convidat, ja que la incertesa de la situació pandèmica va fer retirar-se el que estava previst sense prou temps per convocar-ne un altre, però la intenció és reprendre’l l’edició del 2023. No s’han repetit les protestes de l’any anterior pels espais perquè, d’una banda, hi ha més espai i, de l’altra, s’han inclòs més expositors reduint una mica la mida de cada caseta.
“L’innovador d’aquest any, no sabem per què, és que ve molta més gent entre setmana”, apunta Orúe. S’ha pogut constatar així mateix que hi ha hagut un ascens de les vendes de l’edició independent. Tots els llibres de la fira es venen amb un 10% de descompte.
Alguns romàntics han lamentat la supressió de la megafonia. “Jo crec que s’està més tranquil sense, però tindrem reunions per valorar-ho. Pensi que els bucles d’informació durant el cap de setmana duraven fins a una hora i quart de missatges i hem intentat reduir la contaminació acústica, la donem a les pantalles”.
“No ens ha plogut cap dia, però sí que ha fet molta calor”. L’èxit de vendes del primer cap de setmana —un 10% més que el 2019– es va estendre durant la primera setmana, però després l’onada de calor va reduir una mica l’assistència i va obligar a tancar algunes casetes abans de l’hora habitual i a cancel·lar sessions de firma.
Orúe destaca el bon funcionament dels nous espais de firma massiva, amb què s’ha descongestionat la part central. “L’esforç de l’organització per atreure el públic juvenil i organitzar les llargues cues ha donat bon resultat. Vam crear quatre espais estratègics per a les firmes amb més afluència de visitants i vam mantenir el recorregut de la fira amb un trànsit adequat”. Per fervos una idea de la dimensió de l’esdeveniment: hi va haver un total de 5.881 sessions de firma protagonitzades per 4.018 autors. ●