La Vanguardia (Català-1ª edició)
Jumbo abusa i Roglic espanta abans del Tour
L’eslovè guanya el Dauphiné malgrat cedir el triomf a Vingegaard
De la mà, com dos enamorats i amb una suficiència insultant. Així van arribar a la meta de l’última etapa del Critèrium del Dauphiné Primoz Roglic i Jonas Vingegaard. Una imatge que serà recordada durant molt de temps. Abans, Van Aert, fins ahir líder, i un gregari de luxe com Steven Kruijswijk, tercer en el Tour fa només tres anys, havien provocat una escabetxada que ningú recorda. L’etapa, l’última d’aquest Critèrium, la va guanyar Vingegaard, segon en la ronda francesa l’any passat, i la victòria en la general va ser per a Roglic. Tres setmanes abans de començar el Tour, el missatge és nítid: Jumbo no competeix, envesteix, i Roglic té cames per posar en perill el domini, incontestable els dos últims anys, del seu compatriota Tadej Pogacar.
Als 32 anys, Roglic sap que està davant una de les seves últimes oportunitats de guanyar el Tour, per això es prepara a fons. No en cursa, amb prou feines acumula 27 dies de competició. Gairebé tot és entrenament i treball en equip. Després de la desfeta viscuda el 2020, en què va perdre la cursa en la contrarellotge final, i de la caiguda que el va fer abandonar l’any passat, el 2022 l’equip ho vigila tot perquè el seu líder no caigui en errors del passat.
No és la primera exhibició de Jumbo aquest any. I el més sorprenent és que l’altra també va ser a França, en què Roglic semblava que estava maleït. En la París-Niza celebrada al març van ridiculitzar els seus oponents amb tres victòries d’etapa i el liderat ininterromput des del primer dia. El mèrit ha estat més gran en aquest Critèrium del Dauphiné per l’entitat dels seus rivals. Ni Enric Mas, afectat per una caiguda que va acabar en retirada ahir, ni Ben O'Connor (AG2R), tercer en la general i candidat al podi a París, ni els Jack Haig, McNulty, Hayter, Johannessen... Ningú no es va acostar si més no a les barbes del totpoderós Jumbo.
En l’última etapa no hi va haver outsider que els pogués sorprendre, com va fer Carlos Verona al Vaujany. Van Aert els va destrossar al col de la Colombière, i a les primeres rampes del Plateau de Solaison, port de categoria especial en què va acabar l’última etapa, li va tocar a Kruijswijk. Només O'Connor va aguantar el ritme del neerlan
1 P. Roglic (ESL) Jumbo 2 Vingegaard (DIN) Jumbo 3 B. O'C onnor (AUS) AG2R 29h11m22s a 40s a 1m41s
dès, fins que quan només quedaven cinc quilòmetres Vingegaard va posar fi al seu patiment. Va ser una arrencada pactada amb el seu líder, Roglic, que va marxar a la seva roda. Exhibició fins a la meta, en què l’eslovè li va regalar la victòria al seu escuder entre copets. L’equip, un altre cop, torna a ajudar i protegir Roglic.
I aquesta és la basa de Jumbo per al que ve. Perquè Pogacar, que va triar la Volta a Eslovènia per preparar la Grande Boucle, és un vers lliure que domina com ningú totes les disciplines. Ningú no ha guanyat més que ell aquest 2022, amb set triomfs pels cinc de Van Aert i els quatre de Roglic. Malgrat això, el Jumbo aspira a generar per fi una mica de confusió en el millor ciclista del moment. ●
Vingegaard, Kruijswijk, Van Aert i Roglic van exercir un domini absolut en l’última etapa