La Vanguardia (Català-1ª edició)
El cost dels béns essencials s’ha triplicat després del conflicte i la covid
“Estem vivint la crisi més important del cost de la vida del segle XX”, segons l’informe de Nacions Unides d’aquesta setmana L’impacte global de la guerra a Ucraïna. Sancions comercials, colls d’ampolla i conflictes armats han afectat els subministraments globals i han causat una greu crisi d’oferta. L’estudi proporciona una allau de dades que demostren com l’alteració del comerç dels béns ha disparat els preus a tot el món.
L’índex d’aliments de la FAO és a prop dels màxims històrics i és un 20% més alt que fa un any. A finals del 2021, la factura global de les importacions d’aliments era 265.000 milions d’euros més cara que abans dels nivells prepandèmics. Actualment, els fertilitzants costen més del doble que la mitjana de preus que es van mantenir durant els últims vint anys, sobretot a causa de les restriccions a les exportacions procedents de Rússia i Bielorússia.
Aquest bloqueig pot afectar el cultiu de l’arròs, aliment essencial per a 3.000 milions de persones, perquè per construir una nova planta de fertilitzants es poden trigar entre dos i cinc anys.
Així mateix, el cost del transport marítim s’ha més que triplicat respecte a la mitjana prepandèmica a causa, primer, dels efectes de la covid i, segon, de la destrucció de les infraestructures de transport a Ucraïna, el col·lapse dels ports i l’augment del cost del combustible. No s’ha d’oblidar que el preu del barril de cru frega els 120 dòlars i està un 50% més car comparat amb el 2020.
Si a aquests elements se’ls afegeix la pujada del gas natural i l’encariment dels tipus d’interès, les Nacions Unides estima que de mitjana el cost bàsic de la vida s’ha multiplicat per tres respecte al del 2019, abans de l’arribada de la covid. En aquest context, un 60% dels treballadors té ingressos reals que són inferiors als que tenien abans de la pandèmia.
“Aquest cercle viciós pot portar-nos a la inestabilitat política i social. Això redueix la capacitat dels governs de lluitar contra aquesta crisi”, alerten des de la mateixa ONU. Els líders mundials han de trobarhi una solució. ●
Fa més de vint anys el francès Pascal Lamy era comissari europeu, just abans de convertir-se en el director general de l’OMC. Es queixava que l’organització tenia un funcionament “medieval”. Burocràcia, lentitud i el repte gairebé utòpic d’adoptar decisions per unanimitat en lloc de per majoria. Ha passat molt de temps i la institució amb seu a Ginebra no només té els mateixos problemes, sinó que el món del seu voltant s’ha transformat gairebé completament.
D’una hiperglobalització s’ha passat, en paraules de l’economista en cap de l’OMC Robert Koopman, “a un fragmentació que està destinada a quedar-se”. En efecte, a partir de la gran crisi del 2008 s’assisteix a la formació de blocs econòmics regionals i ara, arran de la pandèmia i de la guerra d’Ucraïna, a l’acostament parcial dels centres de producció amb l’objectiu d’aconseguir cadenes logístiques més curtes i més segures, un canvi que es coneix com a reshoring o relocalització.
Cal preguntar-se llavors quin hauria de ser el paper de l’OMC, que va néixer a mitjans dels noranta amb l’objectiu d’afavorir l’obertura comercial i d’aquesta manera abaixar el preu de les mercaderies i crear llocs de treball. Avui el seus membres representen un 95% del comerç mundial, amb uns fluxos que valen 17 bilions d’euros cada any. Però els avenços aquests anys han estat més aviat escassos. L’últim de significatiu és del 2015, quan es va acordar eliminar les subvencions a les exportacions dels productes agrícoles.
Actualment l’OMC està molt debilitada. Durant la conferència es parlarà de la necessitat de reformar-la, però de forma molt genèrica. Des del desembre del 2019, el seu organisme estrella és l’Òrgan de Resolució de Dife
Per cada mesura liberalitzadora del comerç, n’entren en vigor cinc que són proteccionistes
Mentrestant, el proteccionisme creix. Com es veu al gràfic de la pàgina anterior, les mesures restrictives del comerç han augmentat de forma gradual des del 2008 i la guerra d’Ucraïna no hi ajudarà en aquest sentit. Per cada iniciativa liberalitzadora, hi ha cinc proteccionistes que entren en vigor. Un senyal que el món no segueix els predicaments de l’OMC. I això, fins i tot si s’assolissin acords sectorials aquesta setmana, és el seu fracàs més gran. ●