El bo espanyol s’enfronta a la nova realitat

El Tresor Públic farà

■ aquesta setmana dues noves subhastes de deute públic en què oferirà lletres a 3 i 9 mesos, a més de bons a 5 anys i obligacions a 8 i 15 anys. Serà el moment de comprovar la gana dels inversors i les noves rendibilitats exigides. Des de començament d’any el Tresor ha completat un 58% del programa de deute públic del 2022, que preveu una emissió bruta de 237.498 milions d’euros. Ara, apujaran els preus de les noves emissions. Divendres Moody’s va advertir en una nota que tant per a Espanya com per a altres països “els tipus d’interès més alts limitaran la capacitat dels governs per continuar brindant suport fiscal a l’economia”. ri del Tresor, va instar la Fed a adonar-se de la gravetat del moment perquè no els tremoli el pols. “Quan la inflació és tan alta i l’atur és tan baix, com passa ara, gairebé sempre va seguit d’una recessió després de dos anys”, va advertir.

El mercat anticipa precisament això. Que la pujada forta dels tipus d’interès als Estats Units, i també –tot i que molt més moderada– a l’eurozona, afectarà de manera greu el creixement, i potser acabarà provocant una recessió als dos costats

Després del sotrac de divendres, ara tota l’atenció està posada en la reunió de la Fed que comença demà

de l’Atlàntic. A Wall Street, el Nasdaq ha perdut un 30% els últims sis mesos, fonamentalment per aquesta raó, una patacada que ha estat inferior, però també important, al Dow Jones o el S&P 500, els altres índexs més representatius.

Però on s’ha notat més l’aversió dels inversors és als bons. Sobretot en els de curt termini, que són els que reflecteixen amb més claredat el temor dels inversors a les alces de tipus o les recessions. El bo del Tresor dels Estats Units a dos anys ha passat de rendir un 0,15% fa un any a superar un 3% en l’actualitat. La resta del deute també s’ha tensat. El mercat sap el que ve i exigeix més. Els actius que, en teoria, pitjor suporten la incertesa comencen a patir, com ara el bitcoin, que ahir va tocar els 26.900 dòlars, molt lluny dels més de 66.000 del novembre.

A l’eurozona, amb les borses a la baixa, la pressió sobre el deute sobirà augmenta. Itàlia, la tercera economia de l’euro, té el seu bo a deu anys fregant ja un 4%, amb la prima de risc en els 232 punts. El de Grècia està en un 4,4%, i el diferencial amb Alemanya toca els 300 punts. A Christine Lagarde, la presidenta del BCE, li queda molta feina per fer... ●