La Vanguardia (Català-1ª edició)
Johnson desafia la Unió Europea
Publica una llei per derogar acords del Brexit relatius al comerç amb l’Ulster
En el llenguatge polític es diu “l’estratègia King Kong”, i consisteix a clavar-se cops al pit com un goril·la, bramar i proclamar les meravelles de l’imperi britànic i les injustícies dels acords del Brexit (que Londres va firmar voluntàriament fa quatre dies, com aquell qui diu), a fi d’empènyer la Unió Europea a renegociar-los fent concessions.
L’Administració Johnson va fer finalment ahir el que feia mesos que amenaçava. Va demanar a l’MI6 (servei d’intel·ligència) la millor trituradora de paper de gran capacitat, en què destrueix els documents amb noms d’agents o relatius a les barbaritats comeses a Àsia i l’Àfrica durant l’era colonial, i va introduirhi el protocol d’Irlanda del Nord, que és el capítol del Brexit que sempre l’ha incomodat més perquè el considera un atemptat a la sobirania nacional (és a dir, deixa l’Ulster al mercat únic i crea una frontera teòrica entre la província i la resta de la Gran Bretanya, amb duanes).
La polèmica legislació autoritza el govern britànic a incomplir unilateralment un tractat internacional (el del Brexit) i altera de manera radical les complexíssimes normes relatives al comerç amb l’Ulster, fruit de mesos de negociacions. Estableix que les empreses nord-irlandeses podran escollir entre les regulacions britàniques i de la UE a l’hora d’operar; fixa uns “carrils verds” per als productes originats a la resta de la Gran Bretanya amb destinació final a la província, exempts de qualsevol tipus de control, i d’altres de “vermells” per als que segueixin viatge a la República d’Irlanda, susceptibles de pagar tarifes i aranzels; alinea l’IVA i els ajuts estatals d’Irlanda del Nord amb els de la resta del país; i cancel·la la supremacia del Tribunal Europeu de Justícia per resoldre les disputes dient que seran dirimides per “jutges independents” (sense explicar quins).
La ministra britànica d’Exteriors Liz Truss, quan va presentar la llei a la Cambra dels Comuns va criticar la intransigència de la Unió Europea a l’hora de trobar solucions als afers pràctics que distorsionen el comerç amb l’Ulster i han creat problemes de subministraments, i va dir que l’objectiu és “protegir els acords del Divendres Sant, garantir l’estabilitat, assegurar la integritat territorial, protegir la supremacia dels nostres tribunals i assegurar-se que els nord-irlandesos no reben un tracte diferent de la resta de ciutadans del Regne Unit”. Però el vicepresident de la Comissió, Maros Sefcovic, va escriure en un tuit que l’acció de Londres “incrementa la desconfiança mútua i alimenta la incertesa”, mentre que un diplomàtic europeu va comentar que “la UE no d’estarà de braços plegats veient com Johnson anul·la un tractat internacional”.
El Brexit no ha estat mai una pel·lícula d’acció, sinó d’aquestes que abans es deien d’art i assaig, com les del mestre Antonioni, magistrals per als crítics i un grup selecte de fans, i lentíssimes (capaços d’adormir les ovelles) per a aficionats al cinema comuns i corrents. Va començar el 2016 amb el referèndum, i encara con
Londres espera que la UE s’abstingui d’imposar sancions fins que els Comuns aprovin la legislació
La patronal britànica diu que és una pèssima idea, que enfonsarà encara més la feble economia del país
tinua, sense final en perspectiva, amb un argument que tracta de fronteres, tarifes, denominacions d’origen i controls sanitaris. L’escena d’ahir és d’una gran sofisticació tècnica, en cinc dimensions, amb escenaris simultanis a Londres, Dublín, Belfast, Brussel·les i Washington.
Johnson, abans de declarar una guerra comercial o imposar tarifes (ja té elaborada una llista de productes anglesos emblemàtics per castigar), o d’emprendre accions legals, espera que la llei que es va presentar ahir sigui aprovada, un procés que pot durar fins a un any. I que mentres