Brussel·les rebutja negociar i anuncia la preparació de mesures legals

tant la Unió Europea negociï i faci més concessions que fins ara. El Govern compta que superi als Comuns la resistència dels “sospitosos habituals” (és a dir, els euròfils), i rebi el segell abans de l’estiu. Però el principal obstacle són els Lords, que poden bloquejar-la molt de temps.

El ministre irlandès d’Afers Exteriors, Simon Coveney, va censurar en els termes més durs la iniciativa de Johnson i va dir que el comportament unilateral no va enlloc i posa en perill la pau i l’estabilitat de l’illa, al contrari del que Londres diu que pretén aconseguir. I 52 dels 90 diputats de l’Assemblea de Stormont van expressar també l’oposició al projecte. El Sinn Féin va dir que “Londres ha subcontractat als unionistes les negociacions del Brexit”. La patronal britànica va advertir que incrementarà la inflació, reduirà la inversió estrangera i debilitar l’economia. El vicepresident de la Comissió Europea, Maros Sefcovic, va anunciar que la UE es planteja emprendre accions legals per “protegir el

Mercat Únic dels riscos que el canvi suposa per a empreses i consumidors”.

Però si Johnson esperava que la mesura impulsés el DUP, partit majoritari dins de la comunitat protestant, a aixecar el seu bloqueig a la formació d’un govern a Belfast, es va emportar un desengany, perquè el líder del grup, Jeffrey Donaldson, no va trigar ni un minut a dir que prefereix esperar a veure com es tradueix tot, què hi ha de realitat en els canvis i què hi ha de ficció. Mentrestant, Downing Street, temorós de la influència del lobby irlandès als Estats Units, ha enviat un funcionari d’alt rang a Washington per persuadir Joe Biden que no condemni la llei.

Johnson, fidel a si mateix, va dir que “es tracta tan sols d’uns ajustos trivials”. Però en el fons és una expressió del nacionalisme anglès del seu govern i d’una picada d’ullet als euroescèptics perquè li donin suport. Més que amb la UE, el Brexit és una negociació entre les diferents faccions del Partit Conservador. I una pel·lícula molt lenta en què King Kong es dona cops al pit dalt del Big Ben. ●