La marxa (romana) sobre Marbella

baixador –el seu antic líder al Sud està sent investigat judicialment per un presumpte frau amb subvencions– i ha eixamplat l’espai electoral. Ha deixat enrere el seu arquetip, guanya capil·laritat i transversalitat social. Ara persegueix la internacionalització.

Exterior tarda. El sol baixa sobre el mar d’Aleixandre. El termòmetre andalús dona una treva: 29 graus de temperatura màxima i humitat (relativa) d’un 41%. Apoteosi final de la marxa (romana) sobre Marbella, la Miami meridional. Un faristol i tres tenors. De fons, la sereníssima arquitectura clàssica –arcs i columnes– del parc de la Constitució, revestida amb gessamins perfumats i alts xiprers infinits. Lady Patria (Olona) i Abascal reben l’encès i devot suport de la donna Giorgia Meloni, exministra de Berlusconi i dirigent de Fratelli d’Italia, ànima bessona. Altaveus dirigits en direcció a Brussel·les.

Missatges: el dogma ecologista el paguen els pobres, els immigrants il·legals són delinqüents, i els valors –cristians i occidentals– no són negociables. No a l’avortament. Les dones i els homosexuals viuen en perill. Visca la família (natural). Europa està perdent la seva identitat cultural. Olona va parlar en italià. Meloni, a qui van donar el discurs fet i per escrit, en espanyol (aproximat). Focus, acció. La política italiana es va animar en la posada en escena.

Marcial i rotunda. Sense dubtes. Va alternar la suavitat i l’histrionisme. Victimisme i orgull camuflats de rebel·lia. Xiuxiuejava primer i, tot seguit, cridava –davant del micròfon– un catecisme primari entre els sobtats aplaudiments dels set-cents assistents, una barreja de cayetanos –nens de casa bona que pensen que són moderns–, madurets peaky blinders –camisa oberta, elàstics patriòtics, gorra de camperol, barba hipster– i il·lustres patricis, polidíssims, amb dignes testes de cabells de plata. “Sou el poble”. Ferragosto a mitjan juny. Lares familiaris.