La Vanguardia (Català-1ª edició)
“La moderació de Moreno Bonilla és màrqueting”
Malgrat l’accidentada consecució de l’aliança de Per Andalusia, Inmaculada Nieto (Algesires, 1971), d’IU, es va avenir de seguida amb el seu número dos en campanya, el guàrdia civil Juan Antonio Delgado –que Podem volia al capdavant de la llista– i la sang no va arribar al riu. El seu estil, assossegat i rigorós, s’enfronta a un paisatge en què es prioritzen els perfils d’histrió i afronta la recta final de la campanya, impulsada pel suport de Yolanda Díaz i els líders d’IU, Podem i Més País.
Ha sortit reforçada Per Andalusía dels multitudinaris actes d’aquest cap de setmana amb líders estatals?
Sens dubte. Per aquí han passat Íñigo Errejón, Ione Belarra, Enrique Santiago, Yolanda Díaz, Pablo Iglesias..., que ens han fet costat, i això és un revulsiu per a la campanya i per a la coalició de Per Andalusia.
...O potser l’entesa entre els líders andalusos s’ha contagiat a les direccions estatals.
La calor d’Andalusia és contagiosa, i més enmig d’una onada de calor tòrrida. Crec que els companys se’n van amb l’escalf que els ha donat la nostra gent i se l’emporten per tirar endavant.
Tem que el resultat andalús, per bé o per mal, sigui utilitzat en les batalles estatals?
El resultat serà bo, però aquest és un procés nítidament andalús. Som una peça clau que s’ocuparà que, quan arribi el moment, Yolanda Díaz sigui la primera presidenta del Govern d’Espanya. Però ara treballem en la tasca que ens ha de portar a formar un govern de progrés per a Andalusia.
El PP andalús ha apostat per un conservadorisme moderat, semblant al de líders conservadors del PSOE, com García Page o Lambán. El votant ho percep així i per això tenen expectatives?
La moderació de les polítiques del senyor Moreno Bonilla es mesura en les conseqüències. I l’agenda que ha desplegat ha estat molt lesiva per a l’interès general. No té moderació, si es mesura en això, en el mal que ha fet i en el deteriorament que ha causat en els serveis públics, en la involució de drets o en la seva nul·la gestió del problema crònic de l’ocupació laboral que pateix Andalusia. Per tant, això és màrqueting.
Vostè aposta per un govern progressista, si sumen, però Endavant Andalusia és reticent a col·laborar amb el PSOE. Nosaltres considerem, i ja ho hem explicitat, que totes les forces progressistes amb representació a la cambra tenim la responsabilitat de posar-nos d’acord perquè hi hagi un govern de progrés. Quedar-se ancorat en l’oposició perfecta o tenir una certa al·lèrgia a prendre decisions no és el camí adequat. A Per Andalusia venim de fer un acord just per a això, perquè el vot no estigui fragmentat, i tinc tota la potència electoral i tota la utilitat institucional. I aspirem a liderar aquest bloc de progrés: jo vull ser la presidenta de la Junta d’Andalusia amb el suport de les forces progressistes de la cambra.
Denuncien el desmuntatge de les polítiques públiques. El president ho nega, diu que la inversió s’ha incrementat.
De vegades sembla que el president de la Junta viu en un lloc que no és Andalusia. Hem denunciat una cosa que és un clam al carrer. I el que demostra Moreno Bonilla negant aquesta realitat dolorosa per a molta gent és un cinisme polític que no és acceptable. És evident que hi ha unes llistes d’espera inassumibles, en atenció sanitària i dependència; que falten docents; que els nens estan amb unes ràtios per aula inassumibles, i que les escoles no estan en condicions. I el deteriorament de la protecció social també és objectiu: s’està fent un gran negoci des de les empreses privades amb els serveis bàsics que necessita el poble andalús. Negar aquesta evidència és un exercici de filibusterisme.
Hi ha alternatives certes al model de maó i turisme o és vo
La gaditana s’ha convertit en líder d’una confluència d’esquerres, promoguda per la ministra Yolanda Díaz, que gairebé patina abans d’arrencar. A Inmaculada Nieto, que estava a punt d’abandonar el Parlament després de tres legislatures consecutives com a diputada, se li ha obert una altra porta d’accés a la Cambra. Al davant, tres grans missions: liderar el partit, aconseguir evitar més fissures entre les sis formacions que el formen i frenar l’avanç de la dreta. / Chus del Pino
luntarisme mirar de diversificar l’activitat a Andalusia?
El que és pur voluntarisme i obcecació és voler repetir un model fracassat. A Andalusia la febre del totxo i la cultura del pelotazo vinculada a l’especulació urbanística van portar molt d’atur i molta ruïna. La punxada de la bombolla immobiliària va causar a Andalusia una destrossa més gran que a la resta del país. Estem parlant de recursos finits, el sòl i l’aigua, i la diversificació productiva no és una opció: és l’única manera de garantir que continuen funcionant el sector primari i el sector turístic. I hi ha ocupabilitat en altres jaciments que, si no arriben els fons europeus, no haurien començat. Ara hi ha recursos per a això, per enfortir la cadena de valor en la indústria agroalimentària i per a la capacitació tecnològica i la innovació. Però per fer tot això cal tenir prioritats ben ordenades i fer polítiques modernes, que s’estan fent en altres territoris, fins i tot des de la dreta homologada a la resta d’Europa. Però és que, a més, tenim la mala sort de tenir la dreta més antiga d’Europa. ●
Sumar “Som una peça clau que s’ocuparà que Yolanda Díaz sigui la primera presidenta d’Espanya”
Acord progressista “Ancorar-se a ser l’oposició perfecta no és el camí: cal pactar un govern”