No votar o votar malament

d’interpretar les raons d’aquest vot, potser perquè, com deia el periodista (i humorista) francès Philippe Bouvard: “La panacea cívica contra l’abstenció no rau de cap manera a convertir el vot en obligatori perquè aquesta mesura equivaldria a demanar-li l’opinió a gent que no en té”. Dubte: ¿Podria ser que els que voten acabin tenint menys criteri polític que els que s’abstenen?

Queda el recurs desesperat de repetir que, si t’abstens, no tens dret a queixar-te. Contra aquesta bajanada, desmentida per segles de realitats electorals, sempre convé repetir el que deia George Carlin, el comediant clàssic més imitat pels practicants del monologuisme (perdó, de l’stand up). En un dels seus espectacles, Carlin deia que els que no tenen dret a queixar-se són els que voten, perquè són ells els qui han contribuït a crear els problemes. Els que s’abstenen, en canvi, poden queixar-se tant com vulguin del desastre creat pels que sí que han votat.

A El món a RAC1, Jordi Basté entrevista Jaume Collboni, del PSC. Li pregunta pel rumor segons el qual Miquel Iceta podria ser el candidat a l’alcaldia de Barcelona apadrinat pel president Pedro Sánchez. Collboni, incòmode, s’escapoleix de la pregunta amb contorsions de torero bomber. Per rematar-lo, Pablo Iglesias, que també participa en el programa, afirma que el candidat que tindria més possibilitats és Salvador Illa. Hi ha tradicions que no canvien. La perseverança del PSC a l’hora de dilapidar possibles victòries electorals a Barcelona s’està sofisti