Menut, el segon nanosatèl·lit de la Generalitat

xia. Van ser obtingudes al llarg de 34 mesos, entre el 25 de juliol del 2014 i el 28 de maig del 2018, i ocupen ni més ni menys que un terabyte. Per fer-se una idea de la magnitud de la informació aportada per la missió Gaia, apunta Josef Aschbacher, director general de l’ESA, si cada dada fos un gra de sorra, “podríem omplir 500 tasses de cafè grans amb totes les dades revelades (...) Són tot un tresor que posem a disposició de la comunitat científica en obert perquè hi pugui accedir. Els pròxims mesos en veurem els resultats”, afegeix.

Des del llançament de la missió, fa nou anys, s’han fet tres publicacions d’arxius de dades. La primera, el 2016, va donar a conèixer el primer catàleg d’estrelles. La del 2018 va permetre determinar que la nostra galàxia es va fusionar amb una altra fa uns 10.000 milions d’anys. I el 2020 un tercer subconjunt de dades va fer possible determinar la posició de més de 1.800 cossos celestes.

En aquesta nova remesa, un dels avenços més destacats és que per primera vegada s’han obtingut els espectres de la llum de 220 milions d’estrelles, amb una precisió exquisida. Aquests espectres són com “l’arc de Sant Martí dels cossos celestes”, i permeten extreure informació detallada sobre les característiques de les estrelles, com la composició química, la temperatura, la massa, l’edat i el cicle de vida.

“Fins ara només sabíem a quina distància eren les estrelles del nostre veïnat i en quina posició. Ara en comencem a saber l’ADN”, assegura Josep Manel Carrasco, investigador de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB-IEEC) i membre del consorci Gaia.

La informació permet que els

Menut és el nom del

●

segon nanosatèl·lit català, que ha estat escollit a partir de les votacions d’uns 20.000 nens i nenes, a través del web del InfoK, l’informatiu infantil i juvenil del canal Super3. Menut s’enlairarà els pròxims mesos amb la missió d’observar la Terra per ajudar a controlar i combatre els efectes de la crisi climàtica. El primer, Enxaneta, es va llançar el març del 2021 des del Kazakhstan.

La investigació troba potents tsunamis a la superfície de milers d’astres, un resultat molt inesperat

astrònoms facin “arqueologia galàctica” i esbrinin més coses sobre la història de la nostra galàxia. Per exemple, els nous espectres aportats per Gaia han permès identificar estrelles que van néixer en altres galàxies i que s’han desplaçat fins a la nostra.

Gràcies a l’espectre també s’han detectat tsunamis potents a la superfície de milers d’estrelles, cosa totalment inesperada perquè Gaia no estava dissenyada per a aquesta funció. “Hem vist per primer cop deformacions a les superfícies de les estrelles comparables a un tsunami, amb moviments de gas d’una zona a una altra”, indica la investigadora Carme Jordi, de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB-IEEC) i membre de Gaia.

“Com passa a la Terra, on els terratrèmols permeten entendre què passa dins del planeta, els asterosismòlegs utilitzem aquests tsunamis per predir la temperatura interna, el material de què estan compostes les estrelles, la seva rotació interna”, afegeix la també investigadora de la missió Conny Aerts, de KU Leuven, des de Bèlgica. Aquesta informació, apunta, no és possible obtenir-la amb cap altre instrument. Amb Gaia “hem vist 100.000 estrelles massives calentes amb aquestes eines”, afegeix.

A més del catàleg d’estrelles binàries més gran fins ara, sistemes formats per dues estrelles que permeten entendre l’evolució estel·lar, descobrir exoplanetes i obtenir les masses estel·lars a partir d’observacions, Gaia ha captat la velocitat radial de 33 milions d’estrelles; és a dir, la velocitat a què aquests objectes s’acosten o s’allunyen de nosaltres, i és la informació que incorpora la tercera dimensió al mapa de la nostra galàxia que està dibuixant la missió espacial.

Situada a 1,5 milions de quilòmetres de la Terra en sentit oposat al Sol, a l’anomenat punt de Lagrange L2, a diferència d’altres missions, com el telescopi espacial Hubble o el James Webb, Gaia no se centra a observar un objecte concret cada vegada, sinó que escaneja el cel contínuament, observant les 2.000 estrelles més brillants, per obtenir paràmetres com la distància a què és de la Terra, la velocitat a què es mouen per l’espai i la direcció del seu moviment. Està previst que continuï enviant informació fins al 2025, quan es quedarà sense combustible. ●