Pròtesi personalitzada per a un pacient amb malformació d’ossos des de petit

En Joan, de 44 anys, pateix de naixement una malformació d’ossos múltiple. S’ha sotmès a diferents cirurgies al llarg de la seva vida, però l’última és peculiar. Li han implantat una pròtesi de maluc personalitzada, una intervenció que a Espanya encara es fa poc.

És la primera d’aquestes pròtesis de maluc custom made que col·loca l’hospital universitari Sagrat Cor de Barcelona, centre concertat amb la sanitat pública. La peça (de titani) s’ha elaborat adaptada a les característiques físiques del pacient.

El cap de traumatologia i cirurgia ortopèdica del Sagrat Cor, Joan Manuel Burdeus, ja va operar en Joan quan tenia quatre anys per allargar-li el fèmur 10 centímetres i intervenir en el maluc malformat. Quaranta anys després el pacient patia una artrosi amb un gran dolor i gairebé ja no podia caminar. Després del complex implant de pròtesi personalitzada s’ha aconseguit rectificar la displàsia i l’alineació de l’eix biomecànic, i s’ha obtingut la tensió muscular adequada, segons el metge. El pacient va rebre l’alta fa un mes i ja camina, encara amb crosses, però sense dolor.

La pròtesi es va dissenyar a mida i es va fabricar en un altre país, a través d’una empresa distribuïdora (A2C). Se’n va fer un prototip en 3D a partir de proves de radiodiagnòstic per la imatge, TAC i radiografies del maluc del pacient. Burdeus creu que les pròtesis personalitzades són “una solució de futur”, però assenyala que la pròtesi “sempre és l’última opció”; molts pacients en necessiten. Les talles de pròtesis existents cobreixen entorn d’un 90% de casos, però hi ha persones, com ara en Joan, amb alteracions anatòmiques complexes, i aquesta solució obre la porta a evitar-los el dolor i les limitacions de mobilitat.

Des que van irrompre els patinets elèctrics també arriben a la consulta molts pacients joves amb fractures complexes, va afegir. A això cal afegir-hi que molta gent practica esport d’impacte, cosa que perjudica els genolls i els malucs. Aquests pacients, alguns de molt joves, abans d’un parell de dècades segurament tindran tal desgast d’articulacions (amb la fractura se sol fer malbé el cartílag) que requeriran pròtesis, i les personalitzades es podran ajustar més bé, per exemple, a qui ja ha passat per cirurgies reconstructives prèvies, va indicar el metge. Passa el mateix amb els pacients a qui es posa la pròtesi per desgast articular, quan al cap de 10 o 20 anys cal substituir-la. Un implant a mida pot oferir un resultat millor, ja que s’ajusta més bé a la configuració òssia del pacient. ●

El metge creu que l’ús d’aquests implants “a mida”, encara poc estesos, augmentarà